Necrològiques

SOCIETAT

Mor l’empresari Pedro Olabarria, president durant 20 anys d’Icària Iniciatives Socials

Va ser un home clau als anys vuitanta en el reflotament de Torras Hostench i la seva venda a KIO

L’empre­sari i inver­sor bar­ce­loní Pedro Ola­bar­ria Del­claux va morir diven­dres pas­sat als 86 anys, segons ha con­fir­mat Icària Ini­ci­a­ti­ves Soci­als, enti­tat de la qual en va ser pre­si­dent del 1994 al 2014. L’empre­sari, nas­cut al País Basc en una família del sec­tor de la cons­trucció, va ser vice­pre­si­dent exe­cu­tiu de Motor Ibérica i va nego­ciar la venda del grup a la mul­ti­na­ci­o­nal japo­nesa Nis­san Motor, on va tre­ba­llar amb un altre gran empre­sari bar­ce­loní, Juan Eche­var­ria, pre­si­dent del gran grup que va sor­gir després d’aque­lla ope­ració. També va ser clau en la venda de Tor­ras Hos­tench al grup KIO als anys vui­tanta.

Fora de l’àmbit empre­sa­rial, Ola­bar­ria va ser reco­ne­gut per la seva impli­cació en la lluita pels drets de les per­so­nes amb Dis­ca­pa­ci­tat psíquica Va pre­si­dir durant vint anys Icària Ini­ci­a­ti­ves Soci­als, enti­tat cata­lana dedi­cada al suport de les per­so­nes amb aquesta con­dició . Una de les seves filles en tenia i això el va impul­sar a donar suport a tot el col·lec­tiu.

Va ser molt més que un pre­si­dent, segons reco­neix la fun­da­dora d’Icària i gerent, Maria José Pujol. “Vam crear l’enti­tat cap al 1976, sense experiència en temes finan­ces o de gestió i ell, des que va entrar amb nosal­tres, va ser un pun­tal. Quan neces­sitàvem diners, per exem­ple durant la crisi del 2008 o en altres moments, ell s’avançava al pro­blema i ens posava tre­so­re­ria a la nos­tra dis­po­sició i en pro­jec­tes com el INOUT Hos­tel amb un 90% de tre­ba­lla­dors amb dis­ca­pa­ci­tat de la enti­tat va ser deter­mi­nant la seva reso­lució per tirar-ho enda­vant davant de molts que pen­sa­ven que era una uto­pia, i també Ica­ria gràfiques va ser pos­si­ble també gràcies a la seva impli­cació.” “Ens donava suport sem­pre d’una manera res­pec­tu­osa i deli­cada i tenia una paciència i dedi­cació infi­nita. Per nosal­tres és un gran refe­rent”, afe­geix Pujol.

Ola­bar­ria va entrar a Cata­lu­nya als anys setanta amb l’objec­tiu de reflo­tar la pape­rera Tor­ras Hos­tench, quan estava a punt de fer sus­pensió de paga­ments. No només se’n va sor­tir sinó que va nego­ciar i va ser un dels grans bene­fi­ci­ats el 1983 de la venda de l’empresa, ano­me­nada ja Grup Tor­ras, al grup de Kuwait KIO, repre­sen­tat en aquell moment per Javier de la Rosa abans que es demostrés que tot era una bom­bo­lla.

Després no va tenir tanta for­tuna en la inversió que va fer a Harry Walker, una com­pa­nya de sub­mi­nis­tres nàutics en al qual era acci­o­nista mino­ri­tari que va aca­bar fent sus­pensió de paga­ments.

Banesto, que era el prin­ci­pal cre­di­tor, va per­se­guir els inver­sors de la com­pa­nyia i el jutge Luis Pas­cual Este­vill –que poste­ri­or­ment seria con­dem­nat per cor­rupció– el va enviar a la presó unes hores. Ola­bar­ria, amb tot, es va que­re­llar con­tra tots els caps de Banesto per una acu­sació sense base. Alfredo Sáenz, prin­ci­pal res­pon­sa­ble del banc, va aca­bar a la presó per ordre del Tri­bu­nal Suprem, que tam­poc va accep­tar l’indult pro­po­sat per Rodríguez Zapa­tero. D’aquesta manera l’empre­sari, que va viure a cavall entre Bar­ce­lona i Ale­ma­nya –el país de la seva dona– va res­ti­tuir el seu honor abans de con­ti­nuar la seva tra­jectòria empre­sa­rial en altres com­pa­nyies.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia