Encarnació Martorell (1924-2021), que va ser anomenada l’Anna Frank catalana

El centenari del naixement d’Encarnació Martorell i Gil (31 de març, 1924 - 20 de novembre, 2021) és un bon moment per recordar la seva figura. Va néixer en una família treballadora, catalanista, republicana i lliurepensadora de tres germans, en què ella era la mitjana. I ho feu mig any després del cop d’estat que la monarquia va executar amb el sabre alçat del general Miguel Primo de Rivera. El sistema educatiu renovador durant la Segona República els va possibilitar gaudir escolarment d’una manera activa i solidària anant al Grup Escolar Ramon Llull del Patronat Escolar de l’Ajuntament de Barcelona, centre a tocar d’on vivien. I amb el català com a llengua vehicular.

Esdevenir especialista d’aquella època daurada m’ha comportat un bé de Déu de satisfaccions, personals i professionals alhora. D’entre el mig miler d’antics alumnes coneguts va sobresortir Encarnació Martorell, per les riques redaccions, les acurades cròniques escolars, els xistus antifranquistes durant la postguerra... pel meravellós dietari sobre la Guerra Civil Espanyola. Tan meravellós que l’editorial que el va publicar el 2008, amb pròleg de l’historiador Josep M. Solé i Sabaté, la va considerar l’Anna Frank catalana amb un post en negre a la coberta del llibre Amb ulls de nena. Es van fer traduccions al castellà, francès i portuguès.

Realment és un dietari colpidor en què, tal com consta al text de la contracoberta, “retrata la vida quotidiana a la rereguarda: la falta de proveïment a les botigues i l’encariment del menjar, la vergonya d’anar amb la roba estripada, els moments d’eufòria i de pessimisme derivats dels alts i baixos propis de la guerra... I els moments més durs de mort, destrucció i pèrdua d’éssers estimats”. De similituds amb el diari d’Anna Frank, n’hi ha en la qualitat lèxica i de contingut amb reflexions madures, però trobaríem també diferències, com ara el fet que l’Anna el va escriure en captivitat a Amsterdam, en canvi l’Encarnació no va sortir de Barcelona, va moure’s per la ciutat anant a escola, fent sortides de classe o bé apuntant-se a les cues de racionament.

Un fet contrastat universalment és que els vencedors d’un conflicte bèl·lic canvien la història, per activa o per passiva. Anna Frank va néixer cinc anys després que Encarnació Martorell, i ella va començar a redactar (19/07/36) i acabar (07/01/39) el dietari molt abans que l’Anna comencés el seu diari, el 1942. Si el feixisme espanyol hagués perdut, l’Encarnació no hauria amagat els seus quatre quaderns que guardo com un tresor. Llavors, possiblement s’hauria publicat amb èxit, i a Anna Frank l’haurien anomenat l’Encarnació Martorell jueva. Les guerres són i han estat situacions terribles que marquen les persones que les pateixen. I la Guerra Civil Espanyola i les dues guerres mundials són dos tràgics fenòmens humans que no caducaran.

Tot i el treball –insuficient– des de les administracions en la localització i en la dignificació de les fosses de la Guerra Civil Espanyola, són encara moltes les persones, després de 85 anys, que esperen trobar les restes del seu estimat familiar. Encarnació Martorell va lluitar des del primer moment per trobar el cos de l’oncle Enric Gil i Roig, caigut el primer dia de l’ofensiva republicana en la batalla de l’Ebre; els nebots no perden les esperances. El seu nom i cognoms consten en una de les desenes de plaques col·lectives que hi ha al Memorial de les Camposines, dins del terme de la Fatarella. Sempre he cregut que els cossos dels soldats que van perdre la vida al riu Ebre no es podran recuperar perquè van anar a parar a la immensitat del mar.

Servidor desitjo veure-ho en vida: confio que l’assoliment d’una Catalunya independent, en forma de república, porti també lligat el reconeixement nacional i cultural de persones senzilles i treballadores com ella. I no ho expresso pas amb un caire nostàlgic, sinó de models-penells a seguir des de la ciutadania de base, començant per l’escola catalana, democràtica i de qualitat; d’un l’alumnat que s’empoderarà de les eines digitals, però espero que no facin servir –de manera majoritària– la IA per subvertir la realitat. Vull creure que el bolígraf, el paper i el foment de la lectoescriptura seran bàsics per assolir els millors resultats com a escolars i com a ciutadans. Això sí, amb més atenció activa i millor escombrada visual.

Cinc llibres escrits conjuntament durant una tretzena d’anys, per internet es poden trobar els títols. El que no es pot trobar sense l’obra física són les qualitats vivencials dels escrits, la naturalitat en una redacció plena de sentiment, de sensacions, de sensibilitat, de compromís, de valors... Pel servei de biblioteques es poden consultar. La notorietat que va rebre durant els primers anys va ser ferma, ans passatgera, precisament perquè es va cotitzar més el sobrenom que la dona que va escriure els 117 relats d’un dietari únic.

Del dietari se’n va fer un documental –de quasi una hora de durada– projectat en nombrosos països del món que es pot veure per YouTube amb subtítols en anglès. Així mateix, part del contingut dels seus relats va servir per confeccionar la visita teatralitzada Subterrànies, sobreviure entre bombes, representada en llocs tan escaients com els refugis 307 del Poble-sec i el de la plaça del Diamant de Gràcia, al castell de Montjuïc o en altres llocs emblemàtics de diverses poblacions catalanes; el paper de l’Encarnació nena el va interpretar l’estimada i recent traspassada Itziar Castro.

Ah, i constatar que el seu dietari és el primer document integral modern redactat per un infant –entre els 12 i els 14 anys– en què s’enlaira la bandera del “No a la guerra”. La nena del no a la guerra, el llibre actual on es pot trobar i gaudir del seu dietari, i altres escrits. Algun any Encarnació Martorell i Gil esdevindrà profeta a la seva terra, contradient la dita popular; agnòstica i feminista en el seu cas.