Necrològiques

tot recordant

Jean-Paul Sartre, el filòsof existencialista

El 1964 va rebre el Nobel de literatura, però el va rebutjar al·legant que perdria la seva identitat de filòsof

Avui fa 44 anys que va morir Jean-Paul Sar­tre, filòsof, pro­fes­sor uni­ver­si­tari, crític lite­rari i escrip­tor francès, con­si­de­rat una de les figu­res més des­ta­ca­des de la filo­so­fia i el mar­xisme del segle XX. La seva obra ha influït en la soci­o­lo­gia, teo­ria crítica, teo­ria post­co­lo­nial i estu­dis lite­ra­ris.

Nas­cut el 1905 a París, va ser el fill únic d’una família de classe mit­jana. El seu pare va morir de febre groga quan Sar­tre era un nadó i la seva mare, que pro­ve­nia d’una família d’intel·lec­tu­als, el va cui­dar amb l’ajuda del seu pare, que va ser l’encar­re­gat d’edu­car-lo. Després de les lliçons del seu avi, va estu­diar a París a l’eli­tista École Nor­male Supérieure, on es va gra­duar el 1929 en filo­so­fia. Durant els seus estu­dis va conèixer Ray­mond Aron i Simone de Beau­voir, amb la qual va man­te­nir una relació per a la resta de les seves vides.

La Segona Guerra Mun­dial va ser un punt d’inflexió en la vida de Sar­tre. Abans del con­flicte, no tenia consciència política. L’experiència de la guerra i la vida en comu­ni­tat, però, el van trans­for­mar total­ment. El 1940, va ser empre­so­nat a Padoux i el van trans­fe­rir a un camp de detenció a Ale­ma­nya amb 25.000 pre­so­ners. La seva experiència com a pre­so­ner el va mar­car pro­fun­da­ment: va apren­dre la soli­da­ri­tat amb els homes i, lluny de sen­tir-se inti­mi­dat, va par­ti­ci­par en la vida comu­nitària. Expli­cava històries als seus com­panys d’habi­tació, par­ti­ci­pava en com­pe­ti­ci­ons de boxa i va diri­gir una obra de tea­tre la vigília de Nadal. A par­tir d’aquest moment aban­dona l’indi­vi­du­a­lisme dels anys 1930 i pren com­promís amb la comu­ni­tat.

El març del 1941 retorna a París. Allà, va par­ti­ci­par en la fun­dació d’un movi­ment de resistència ano­me­nat Soci­a­lisme et Liberté, amb alguns dels seus amics, entre ells Simone de Beau­voir. Malau­ra­da­ment, després de la detenció de dos com­panys, el grup es va dis­sol­dre el desem­bre d’aquell mateix any. Tot i així, Sar­tre no va renun­ciar a la resistència que va con­ti­nuar defen­sant mit­jançant l’escrip­tura. El 1943 va escriure l’obra tea­tral Les Mouc­hes, una peça amb una crida simbòlica a resis­tir l’opres­sor. Va ser lla­vors quan va conèixer per pri­mera vegada el peri­o­dista Albert Camus. El mateix any va publi­car L’ésser i el no-res, una obra que, a par­tir de la influència de Mar­tin Hei­deg­ger, intenta defi­nir què vol dir exis­tir i ser en un dels trac­tats d’onto­lo­gia més impor­tants de la història de la filo­so­fia.

Cap al final de la guerra, va ser reclu­tat per Camus per a la xarxa de resistència Com­bat, i es va con­ver­tir en repor­ter al diari del mateix nom, des­cri­vint l’alli­be­ra­ment de París. Aquí va començar la seva fama a tot el món. El gener del 1945 va ser enviat als Estats Units per escriure una sèrie d’arti­cles per a The Was­hing­ton Post, i va ser rebut com un heroi de la resistència.

Així, la guerra va can­viar la seva vida per par­tida doble. Per una banda, va pas­sar de ser un anar­quista indi­vi­du­a­lista i poc pre­o­cu­pat pel món a ser un acti­vista política­ment com­promès. Per l’altra, pri­mer era un pro­fes­sor pari­senc cone­gut al món intel·lec­tual i després va esde­ve­nir una auto­ri­tat inter­na­ci­o­nal. De fet, el 1964 va rebre el premi Nobel de lite­ra­tura, però el va rebut­jar al·legant que l’accep­tació impli­ca­ria per­dre la seva iden­ti­tat de filòsof. Va ser el pri­mer guar­do­nat amb el Nobel que va decli­nar voluntària­ment el premi.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia