Daniel Vilanova i Buxó, vitalitat i coratge

Daniel Vilanova i Buxó (Girona), que va morir dijous als 48 anys per culpa d’un càncer, ha deixat una profunda petjada no només en la seva família, sinó en tots aquells que l’han pogut conèixer, sobretot entre els seus amics i companys de la fundació Els Joncs, on es va formar i on havia treballat aquest darrers anys.

La seva discapacitat no li va impedir de ser una persona d’una vitalitat formidable i optimista de mena. “Sempre tenia un somriure a punt i es feia amb tothom”, recorda el seu pare, Esteve Vilanova, que va ser diputat al Parlament, patró de la fundació Prudenci Bertrana i conseller editorial d’El Punt. “Fruïa molt aquests darrers anys de la seva activitat diària al gimnàs i a la feina, on havia fet els seus millors amics.” També era un amant de les grans trobades familiars, els viatges amb els seus pares i els seus dos germans, puntals en la seva vida, i en festes com les del premi Bertrana, en les quals solia acompanyar el seu pare.

Tot i que va néixer amb una discapacitat que li va impedir al principi caminar, va afrontar aquests obstacles amb coratge i molta constància i els va superar tots amb un entusiasme contagiós fins i tot entre els seus metges i cuidadors, ja que una de les seves frases preferides era “em trobo bé” quan li preguntaven com se sentia.

La cerimònia de comiat d’en Daniel tindrà lloc aquest dissabte a les 16 h a la parròquia de Sant Josep de Girona.