Necrològiques

Recordant Pere Serra i Marcó

Espòs, pare, cantant, amic dels seus amics, fan de la Tona

Dis­sabte pas­sat, dia 18, va tenir lloc a la parròquia de Llam­bi­lles el comiat a Pere Serra i Marcó, que ens va dei­xar a l’edat de 70 anys. Va ser alcalde molts anys i jutge de pau. Vull agrair-li el que va fer per aquest bonic poble, on nosal­tres tenim grans amics; el res­tau­rant L’Escon, pro­vi­nents del Turó dels Cavalls de Bes­canó, i més per­so­nes.

El senyor Serra, casat amb la Cecília, va tenir en Gerard i la Marta. Li encan­tava la música. Era mem­bre del grup d’hava­ne­res Vora­mar, un grup d’abans que, a més, s’escol­tava a casa, el tenia i en tinc gra­va­ci­ons.

Les seves pas­si­ons les ha trans­fe­ri­des a en Gerard, que és a l’Ajun­ta­ment de Llam­bi­lles. Dic en Gerard perquè resulta que aquest nen va ser un dels cin­quanta que vaig por­tar a la pro­cessó en el 50è ani­ver­sari dels Mana­ies de Girona com si fos­sin cin­quanta espel­mes vivents; va que­dar reco­llit a la llista que vàrem posar al but­lletí: Gerard Serra Gafa­rot (8 anys, 1990). Va per a tu, Gerard, gràcies per aque­lla nit tan espe­cial per a mi.

Un pare amb un ven­tall molt gran d’il·lusi­ons. Va trans­me­tre el seu amor pel cant a la Marta, la Tona. Ara fa qua­tre anys el Depar­ta­ment de Cul­tura de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya va fer una gra­vació amb imat­ges del pri­mer grup femení, Les Anxo­ve­tes.

No tinc parau­les per com can­ten La Rosa del port, que és la Festa de la Verge del Carme; a les imat­ges no hi man­quen els pei­xos, xar­xes, pro­cessó, la missa, els gegants... És una mera­ve­lla.

Tona, va ser emo­tiu dir adeu a en Pere, vas can­tar al teu fan prin­ci­pal Com he fet sem­pre; és la de My Way, de Frank Sina­tra, en català. Tu con­ti­nuaràs can­tant al teu fan, ell t’aplau­dirà; no us veu­reu, però no et dei­xarà, i a nosal­tres ens con­ti­nuaràs delec­tant, alguns cops sola i altres amb el teu grup Les Anxo­ve­tes.

Senyor Pere Serra i Marcó, gràcies per l’herència que ens has dei­xat: en Gerard a Llam­bi­lles, poble que ha esti­mat, i la Tona, que volarà d’un cantó a l’altre com una gavina que depèn de cap on bufi la tra­mun­tana.

Des­cansi en pau.

(*) Filla dels fun­da­dors de la des­a­pa­re­guda Granja Mora de Girona.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia