Cultura
Mor l’icònic actor Philippe Leroy, una de les estrelles de la sèrie ‘Sandokan’
El francès, que vivia a Itàlia, va participar en més de 150 pel·lícules i en grans produccions televisives
L’actor francès Philippe Leroy (París, 1930), que des dels anys seixanta vivia a Itàlia va morir dissabte als 93 anys. A Espanya es va fer popular sobretot pel seu paper del portuguès Yanez de Gomera a la sèrie Sandokan, basada en la col·lecció de novel·les homònimes d’Emilo Salgari. Es va emetre a TVE el 1976 i, com havia passat a Itàlia abans, va esdevenir un autèntic fenomen social.
Als anys seixanta la seva cara va ser habitual en grans produccions cinematogràfiques a Europa tant en el cinema com en la televisió. Va aparèixer en més de 150 pel·lícules, la majoria entre els anys seixanta i setanta i de producció francesa i italiana. El seu físic, semblant als vilans de tota la vida, i la seva veu ronca inconfusible li van permetre fer-se lloc amb facilitat en la indústria de l’entreteniment.
Durant la seva carrera va treballar amb alguns dels directors del cinema europeu com Jean-Luc Godard, Jacques Deray, Dario Argento, Luc Besson, Alberto Lattuada o Luigi Magni. Va provar fortuna Hollywood en al súper producció 55 dies a Pequín (1963) de Nicholas Ray i l’aragonès Carlos Saura també el va contractar el 1963 per un paper a Llanto por un bandido.
A la televisió, a banda del seu monumental èxit amb Sandokan també va aparèixer en la versió que Franco Rossi va fer el 1985 de Quo vadis, la coneguda novel·la del polonès Henryk Sienkiewicz, Premi Nobel el 1905. També va fer de Leonardo da Vinci en la producció de Renato Castellani del 1971.
Leroy, hereu d’una gran família d’aristòcrates, va rebutjar des de ben jove el títol de marquès. Va combatre amb l’exèrcit francès a Indoxina i Algèria com a paracaigudista, una afició que va mantenir tota la vida. Jacques Becker el va convèncer per provar fortuna en el cinema i el va col·locar en el grup de protagonistes de Le trou, considerada encara una de les millors pel·lícules de tots els temps del gènere carcerari.
A partir de llavors va ser un habitual en tota mena de produccions televisives i cinematogràfiques, des d’actuacions amb els mestres de la nouvelle vague fins a posar-se en la pell de ‘cowboys” perillosos en alguns films icònics de l’spaghetti western passant per grans èxits de taquilla en el cinema d’acció com Siete hombres de oro (1965).
A partir dels 50 anys va recuperar la seva afició pel paracaigudisme i va continuar fent sals fins més enllà dels vuitanta anys. El 2011 encara va participar amb el contingent italià a l’Afganistan.