SOCIETAT
Mor l’activista Maria Cañadas, expresidenta d’Amnistia Internacional Catalunya
Va entrar a l’ONG com a voluntària i també va treballar a l’Escola de Cultura de Pau de la UAB
La coneguda activista pels drets humans Maria Cañadas i Francesch (Barcelona, 1949), expresidenta d’Amnistia Internacional Catalunya (2012-2016), ha mort als 75 anys a Montesquiu, segons ha la mateixa entitat.
Cañada era llicenciada en Humanitats per la Universitat de Londres i va treballar molts anys a l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), entitat que ha recordat la seva figura en una nota a la xarxa X: “Amb profund agraïment per tot el compartit, avui diem adeu a la nostra estimada Maria Cañadas, una dona extraordinària que va fer de la defensa dels drets humans i la pau un camí de vida. Gràcies pel teu compromís, generositat, dignitat i afecte. Descansa, Maria. T’estimem, sempre.”
L’activista portava més de cinquanta anys vinculada a Amnistia, tant en l’àmbit català com en l’internacional. Primer hi va entrar com a voluntària i uns anys després va començar a formar part de l’equip professional de la coneguda ONG. Va ser investigadora del Departament de les Amèriques del Secretariat Internacional a Londres, membre del Comitè Executiu de la Secció veneçolana i directora del Secretariat Estatal a Espanya, entre d’altres càrrecs.
El comunicat de l’entitat recorda que va ser sòcia i activista des del 1998, així com membre de la Junta Directiva de l’organització com a vocal d’Acció (2011-2012) i coordinadora de l’Equip de la Campanya Exigeix Dignitat (2010-2011) abans d’arribar a la presidència, càrrec en què va rellevar Jordi Baltà. El seu substitut va ser quatre anys després Xavier Burgués.
Just quan va arribar a la presidència van tenir lloc les primaveres àrabs, un moviment internacional que Amnistia va seguir de prop i que va acabar amb processos repressius més forts en alguns d’aquells països. Va denunciar el drama dels refugiats i dels morts al Mediterrani i de la hipocresia dels estats de la Unió Europea. Va ser una de les impulsores de la campanya del “jo acullo” i de les negociacions amb la Generalitat per millorar drets bàsics al país, com la salut, l’educació i l’habitatge.
El 2013, en la presentació del seu informe anual i davant la perspectiva d’un referèndum a Catalunya, va assenyalar l’organització defensaria el dret a la llibertat d’expressió dels catalans en cas d’una votació, que finalment va arribar quan ella ja no estava en el càrrec.