En record de Maria Subirà i Ciscu Torner

El poble de Queralbs va viure aquest darrer dimecres, 5 de juny, un dels dies més tristos de la seva història recent. Bona part dels veïns i molta gent vinguda de fora van acomiadar entristits Maria Subirà Sanjaume, coneguda com la Maria de la Farga, i Ciscu Torner i Ribas, conegut com el Xix, que havien mort uns dies abans en circumstàncies diferents: la Maria, després d’una llarga malaltia i en Ciscu, de sobte.

Tots dos representaven, amb les diferències de l’edat i també de l’època que els va tocar de viure, el potent esperit d’emprenedoria i lluitador tan característic de Queralbs i d’altres pobles de muntanya, on el clima i l’orografia fan que res no sigui ni fàcil ni planer.

Maria Subirà, filla de pastor transhumant, i el seu marit, Ciscu Coll, van rebre dels germans maristes, l’any 1955, l’encàrrec de gestionar l’alberg de la Farga de Queralbs. Amb el pas dels anys, la dura i entusiasta feina de la Maria, activa molt més enllà de l’edat de jubilació, i la de la família Coll Subirà, han convertit la Farga en un referent i model de l’oci educatiu conegut i molt ben valorat arreu del país. Amb la Maria desapareix una part del caràcter savi, bondadós i generós dels vells pastors de la muntanya, coneixedors, entre altres coses, del poder i de la poesia de les herbes remeieres que tant convindria redescobrir.

Ciscu Torner i Ribas, fill i hereu de cal Xix de Queralbs, era, segons es diu, besnet d’un veí del terme de Fustanyà (Queralbs) en el qual es va inspirar el dramaturg Àngel Guimerà per crear la figura del bondadós pastor Manelic. La darrera conversa que vaig tenir amb en Ciscu va ser dos dies abans de la seva sobtada mort, esdevinguda el dia 3 de juny. A mi i a la meva dona ens va explicar la il·lusió que li feia el negoci de cafeteria, restauració i apartaments que havia aconseguit consolidar, la vida feliç en companyia de la seva mare, la Dolors, amb qui vivia i compartia llargues vetllades d’interessant conversa, una dona de fortes conviccions humanes i que ara queda fatalment sola. Amb orgull, ens va parlar del seu equip de treballadores, unes noies d’origen llatinoamericà, que feia més de dotze anys que treballaven amb ell i que ploraven desconsolades, com tanta altra gent, en el seu funeral. Una veïna de Queralbs em va dir, sortint del funeral d’en Ciscu, que amb ell moria mig poble. Se n’havia anat una persona que havia actuat amb bondat i sentit comú de nexe entre la gent que anàvem al seu bar.

Malauradament, m’han quedat pendents, tant amb la Maria de la Farga com amb el Xix, moltes hores de converses sempre enriquidores. Ens sentim, doncs, una mica més sols.

A tots dos, moltes gràcies per la vostra estimació i el vostre exemple.