CULTURA
Mor als 92 anys Anouk Aimée, una de les grans muses del cinema francès
Va enamorar espectadors i crítica en films com ‘Un home i una dona’ i ‘La dolce vita’
La llegendària actriu francesa Anouk Aimée (1932, París) ha mort avui a la seva ciutat als 92 anys, segons ha confirmat la seva filla, Manuella Papatakis, al seu compte d’Instagram, segons recull l’agència EFE. El 1966 va guanyar un Globus d’Or i va ser nominada a l’Oscar a millor actriu pel seu paper al drama Un home i una dona de Claude Lelouch.
Aquell film també li va reportar a Espanya el Fotogramas de Plata pel millor intèrpret estranger (1967). La pel·lícula va ser guardonada amb Palma d’Or al Festival de Canes del 1966. Al costat d’Aiméé brillava Jean-Louis Trintignant. El film va tenir un èxit esclatant a Catalunya. Els cinèfils feien expedicions a Barcelona per veure-la, fins i tot els més joves que feien tot el que calia per entrar malgrat que era “no apta.”
La història d’amor i desamor dels protagonistes va tenir una influència cabdal també per molts productors de Hollywood a l’hora de fer una gran producció ja que Lelouch va aconseguir amb pocs diners que la gent anés en massa als cinemes de tot el món.
Tot i els premis molts seguidors de l’actriu la recorden més per la seva participació a La dolce vita, un dels films més icònics de tots els temps. A França va ser una vertadera eminència. El 2002 va rebre un Cèsar honorífic. Al festival de Berlín, un any després, també se li va retre un gran homenatge.
Anouk Aimée, que era el nom artístic de Nicole Dreyfus, era filla d’actors i això va facilitar la seva entrada en el món de les arts. Va debutar amb només 14 anys al cinema amb La maison sous la mer. La seva relació amb Marcel Carné i Jacues Prévert, director i guionista respectivament d’algunes de les pel·lícules més populars del cinema francès d’abans i després de la Segona Guerra Mundial, va ser determinant per fer el salt cap a la fama.
Va adoptar el nom d’Anouk arran del seu primer personatge cinematogràfic. El cognom d’Aimée li va suggerir Prevert, director que en aquell temps era amic de figures com Picasso o Miró. La seva trajectòria va fer un salt endavant definitiu amb el seu paper de Magdalena en una de les obres mestres de Fellini La dolce vita (1960). També va col·laborar amb el director italià a Ocho y medio (1963) i va tornar a va triomfar al país transalpí amb Salto al vacio (1980) de Marco Bellocchio amb la qual va guanar el premi a la millor actriu a Canes.
Durant la seva trajectòria va rodar un centenar de pel·lícules de pràcticament tots els estils i va tenir l’ocasió de treballar amb alguns dels grans directors del segle XX com Jacques Demy, George Cukor, Bernardo Bertolucci, Robert Altman, Vittorio de Sica, Sydney Lumet i Agnès Varda, entre d’altres.
La seva última aparició en un film va tenir lloc el 2019 amb Los años más bellos de una vida de Claude Lelouch, que es va projectar fora de competició al festival de Canes.
El 1995, en una enquesta realitzada per la revista Empire, va ser votada com la 56a estrella del cinema més atractiva de la història. Es va casar quatre vegades, la darrera amb el conegut actor britànic Albert Finney, guanyador de tres Gloubs d’Or i nominat quatre vegades en la categoria de millor actor als Oscar.