Necrològiques

política

Cristina Alberdi, exministra d’Afers Socials del govern de Felipe González

Es va allunyar del partit socialista el 2003 pels pactes de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i les negociacions amb ETA

L’exministra d’Afers Socials del govern socialista de Felipe González i exvocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Cristina Alberdi, ha mort aquest dijous a l’edat de 78 anys.

Nascuda el 22 de febrer de 1946 al caseriu de Los Rosales, a Sevilla, pertanyia a una família catòlica i conservadora. Va tenir dotze germans. Va estudiar dret a la Universitat Complutense de Madrid i va obtenir la llicenciatura el 1968. L’any següent, el 1969, va començar a treballar com a becària en un despatx d’advocats i es va col·legiar el 1971. Des d’aquell any fins al 1985 va exercir com a advocada del Col·legi d’Advocats de Madrid. El 1975 va organitzar un col·lectiu jurídic de caràcter feminista, el Seminari Col·lectiu Feminista. Més endavant, durant la transició, va participar com a assessora en els treballs preparatoris de la Constitució i en les lleis de reforma dels codis civil i penal.

Va ser vocal del Consell General del Poder Judicial entre el 1985 i el 1990, elegida pel Senat a proposta del PSOE i convertida en la primera dona que va formar part d’aquest òrgan. El 1990 va tornar a l’exercici de l’advocacia, ofici que va tornar a deixar quan va ser nomenada ministra d’Afers Socials en el darrer govern socialista de Felipe González (1993-1996). Quan Espanya va ocupar la presidència del Consell de la Unió Europea, Alberdi va ser portaveu de la UE en la IV Conferència Mundial de la Dona a Pequín, el setembre de 1995.

Afiliada al PSOE l’octubre del 1995, pocs mesos després, el 1996, va ser elegida diputada al Congrés dels Diputats per la província de Màlaga, i va repetir l’any 2000, aquesta vegada, però, a la província de Madrid. Va ser també presidenta de la Federació Socialista Madrilenya (FSM) entre l’octubre del 1997 i l’octubre del 2000, amb Jaime Lissavetzky de secretari general. Posteriorment va passar a encarregar-se de l’àrea d’Estudis i Programes de l’Executiva de la FSM. El març del 2000 va ser un dels membres de la comissió gestora del PSOE que va dirigir el partit entre la dimissió de Joaquín Almunia i el XXXV Congrés, en què va ser elegit José Luis Rodríguez Zapatero.

La vida política d’Alberdi, però, va fer un canvi de direcció el 2003, quan va decidir deixar el PSOE per la seva oposició a la signatura del Pacte del Tinell entre el PSC i ERC per governar la Generalitat de Catalunya i sense abandonar el seu escó al Congrés va passar al Grup Mixt. També va criticar el model territorial de Zapatero i va sostenir que el PSOE s’havia radicalitzat. A més, es va mostrar contrària a l’Estatut de Catalunya i a la negociació amb ETA, amb unes posicions polítiques pròximes a les del Partit Popular. De fet, només un any després, el febrer del 2004, va ser nomenada per Esperanza Aguirre presidenta del Consell Assessor de l’Observatori contra la Violència de Gènere de la Comunitat de Madrid.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.