Tissy Bartomeu, pionera de l’esquí català

Una de les grans pio­ne­res de l’esquí i l’esport femení a Cata­lu­nya, Teresa Bar­to­meu i Gra­nell (Reus, 1889), va morir just avui fa 55 anys (1969). Va ser cone­guda per haver des­a­fiat algu­nes de les grans con­ven­ci­ons dels pri­mers anys del segle XX, però també pel seu aspecte, que la va con­ver­tir en una de les muses de Josep Car­ner, que li va dedi­car alguns poe­mes, com el que va titu­lar direc­ta­ment A Tissy Bar­to­meu: “Perquè un diu­menge, a sol ponent / us acostàveu bla­na­ment / sobre l’her­bei de lleus colors, / finat el ball, entre un pla­ent / estol d’ami­gues bellugós, / amor, amor, soc amorós de vós.”

Cone­guda com “la rossa Tissy”, va com­pe­tir en pro­ves de velo­ci­tat i fins i tot es va atre­vir amb dis­ci­pli­nes com els tri­neus. No ho va tenir fàcil, ja que les dones no van ser accep­ta­des fins al 1908 per par­ti­ci­par en qual­se­vol esport de mun­ta­nya. El seu club, l’històric Cen­tre Excur­si­o­nista de Cata­lu­nya, va orga­nit­zar la pri­mera com­pe­tició feme­nina d’esquí alpí, el 1911. Bar­to­meu, tot i que va ser superada per par­ti­ci­pants estran­ge­res, va demos­trar que no temia ni les rivals ni els des­cen­sos que tenien lloc en pis­tes rudi­mentàries al Piri­neu. En els seus ini­cis, a més, va haver de fer front a crítics que no només li recri­mi­na­ven que esquiés amb fal­di­lles o amb pan­ta­lons, sinó també les seves capa­ci­tats com a pro­fes­si­o­nal. A par­tir del 1917, va començar a gua­nyar pro­ves i el seu nom va tenir ressò entre tots els afi­ci­o­nats a la mun­ta­nya.

Amb els seus bons resul­tats i els d’altres espor­tis­tes cata­la­nes, com Eva Illing, Núria Armangué i Rosa Tor­ras, les dones van tenir un accés molt més sen­zill als esports de neu. Tot i que de manera com­pe­ti­tiva els pri­mers èxits de les esquia­do­res arri­ba­rien molts anys després, a través de la històrica Mont­ser­rat Coro­mi­nas, cam­pi­ona d’Espa­nya d’eslàlom, eslàlom gegant i com­bi­nada i ven­ce­dora el 1978 de la Marxa Beret d’esquí de fons en la distància de vuit quilòmetres.

Bar­to­meu es va casar el 1923 amb el metge Fran­cesc Car­re­ras Ver­da­guer, també excur­si­o­nista i esquia­dor. A banda de la seva car­rera espor­tiva, va tenir una certa for­mació artística i musi­cal a l’Escola Anglesa de Sant Jordi, com demos­tra la seva par­ti­ci­pació en l’Expo­sició d’Art de Bar­ce­lona de l’any 1920.