Necrològiques

Cultura

Mor el professor mallorquí Josep Antoni Grimalt, un referent a tots els Països Catalans

Ha estat un dels grans baluards en la defensa de la cultura i la llengua catalanes a les Illes

El reconegut filòleg, professor i escriptor de les Illes Josep Antoni Grimalt i Gomila (Felanitx, 1938) va morir ahir dijous als 86 anys, segons ha confirmat la Universitat de les Illes Balears. Abans de fer el salt a la filologia va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i es va acabar llicenciant a Madrid el 1960. Era conegut també simplement com el “professor Giralt” pel carisma que desprenia entre els seus alumnes, amics i companys de professió.

Just fa un any va ser distingit amb la Medalla de la Ciutat de Felanitx en reconeixement a la seva trajectòria literària, investigadora i com a docent en defensa de la llengua i la cultura catalanes en un acte en què no hi va poder assistir pel seu delicat estat de salut. L’Obra Cultural Balear també el va premiar amb el guardó Bartomeu Oliver (1988) i l’Ajuntament de Manacor li va lliurar un reconeixement pels seus mèrits el 1991. Era soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Tot i que va començar les oposicions per fer de notari, va acabar abandonant la carrera jurídica perquè la seva gran passió era la literatura i el català en uns anys, encara en ple franquisme, on era difícil arriscar-se en aquest camp. Més endavant admetria que el seu pas per la carrera judicial va ser tota una “pèrdua de temps”.

El seu primer curs de català el va fer de forma gairebé clandestina a càrrec del professor Eduard Artells el 1964. El poeta Miquel Bauçà el va acabar de convèncer perquè seguís els seus instints. Així, el 1966 es va matricular un cop més a la universitat. La seva especialitat van ser les llengües romàniques.

Després de fer el servei militar al Sàhara Occidental i a Las Palmas de Gran Canària (1961-1962), el 1963 ja va mostrar el seu talent en ser finalista del premi Gabriel Maura a Palma amb la seva primera novel·la Història d’una dama i un lloro (Editorial Moll, 1965). Va tenir cura de l’edició en tres volums de les obres completes de Llorenç Villalonga (1988, 1993 i 1998) i de l’edició crítica de l’Aplec de Rondaies Mallorquines d’en Jordi des Racó, també en tres volums (1996, 1998 i 2001), en col·laboració amb Jaume Guiscafré Danús. També va publicar Gramàtica i urbanitat (1990) i La figura de Judes a la literatura (Notes per a un estudi sobre hipertextualitat) (2004).

Sobre les rondaies, Grimalt va recordar en una entrevista el 2021 a La veu dels llibres com les havia descobert de petit: “Record que una cosa que m’agradava molt, com a refugi, en la meva infància, era anar a la Biblioteca Pública de Felanitx. I va ser allà on vaig començar a tenir contacte amb l’Aplec de rondaies mallorquines d’en Jordi d’es Racó, de mossèn Alcover. Allí a la Biblioteca tenien tots els toms, i me’ls vaig anar cruspint, tots, un darrere de l’altre. I quan acabava el darrer, tornava a començar pel primer. I això eren els moments més feliços de la meva infància.”

La seva primera feina regular la va realitzar a la delegació de Mallorca de la Universitat de Barcelona. Es va doctorar precisament amb la tesi La catalogació de les rondalles de mossèn Alcover com a introducció a llur estudi. Va exercir també de professor ajudant de gramàtica i crítica literària fins que el 2002, finalment, es va convertir en catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de les Illes Balears, entitat en què des del 2004 era catedràtic emèrit.

Entre les seves traduccions més conegudes hi figuren La princesa de Clèvès de Madame de La Fayette (1990) i La guineu i el raïm (1993) de Guilherme Figueiredo. Va col·laborar regularment en mitjans de comunicació, com el Diari de Mallorca (2003-2005), Revista d’Etnologia de Catalunya o Llengua & Literatura. També ho va fer a la ràdio i a la televisió. El seu espai més conegut va ser el de Mallorca al vent amb crítiques i entrevistes teatrals. A la televisió se’l va veure també a Lletra menuda i Parlant en plata en les desconnexions en català de TVE a les Illes.Al mateix temps va impartir conferències, comunicacions i ponències sobre rondallística, llengua catalana i temàtica bíblica en la literatura, i va ser membre del jurat de diversos premis literaris, tant de novel·la com de teatre, un altre dels seus àmbits d’expertesa.

Fa poc, va cedir a l’Ajuntament del seu poble un valuós terreny situat prop del far de Portocolom, a la primera línia de mar. La seva voluntat era que fos un mirador públic perquè tothom pogués contemplar les magnífiques vistes des d’aquest indret.

En un missatge a la xarxa X, Josep Lluís Carod-Rovira l’ha definit com el “felanitxer erudit, divertit i incisiu”. “La llengua i la cultura nacionals trobaran a faltar aquest professor universitari mallorquí. Record i homenatge!”, ha reblat l’antic vicepresident de la Generalitat i filòleg.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.