Societat
Mor Àngels Martínez i Castells, exdiputada i històrica defensora de la sanitat pública
En una mediàtica escena va retirar les banderes espanyoles dels escons del PP el 7 d’octubre 2017
L’exdiputada al Parlament Àngels Martínez i Castells (Mollet del Vallès, 1948), històrica activista social de l’esquerra catalana, va morir ahir diumenge als 76 anys. Va ser representant de la coalició Catalunya Sí que es Pot del 2015 al 2017 com a membre de Podem. Com havia fet en tota la seva trajectòria social va destacar en els seus dos anys de representant política per la defensa dels serveis públics i la igualtat.
El seu rol va ser un dels més mediàtics d’aquells anys. Es va enfrontar al líder de la coalició –Joan Coscubiela– en ple procés ja que aquest no volia donar suport a la proclamació de la república i a la convocatòria del referèndum unilateral. Va trencar la disciplina de vot per donar suport a una esmena de la CUP per dotar de provisió pressupostària un referèndum unilateral. Va acabar abandonant Podem. Posteriorment es va integrar en algunes de les principals associacions sobiranistes. El 2018 va ser nominada als premis Republicans de l’Any que va lliurar el setmanari La República.
En els seus primers anys de trajectòria política havia estat, des del PSUC, una de les fundadores de l’Assemblea de Catalunya i la primera dona candidata d’EUiA (1999) a les eleccions al Parlament Europeu.
En la seva vessant d’activista per a la sanitat pública va ser membre de la Comissió Promotora de la Iniciativa Legislativa Popular per a l’atenció de la fibromiàlgia, que va aconseguir portar una ILP al Parlament (140.000 signatures) i canviar la legislació. També va fundar i presidir Dempeus per a la Salut Pública, associació des de la qual va lluitar contra la privatització de molts serveis de la sanitat pública.
La seva imatge més mediàtica, amb tot, la va protagonitzar quan va retirar una de les banderes espanyoles que havien deixat diputats del PP als seus escons en un dels polèmics debats de l’octubre del 2017. Al mateix temps, sempre va ser una figura activa en moviments socials, com el 15-M. També és va implicar en la lluita contra les retallades durant el govern d’Artur Mas.
Era doctora en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona i la seva trajectòria política la va començar en la lluita contra el franquisme a les files de l’històric PSUC l’any 1968 però també va formar part d’organitzacions com el Partit Comunista de Catalunya, CCOO de Catalunya, Esquerra Unida i Alternativa i Podem, on va ser també una figura clau en la ja desapareguda coalició de Catalunya Sí que es Pot.
En aquell famós ple del 7 d’octubre de 2017 es va convertir en la diana de la dreta mediàtica espanyola quan va retirar les banderes espanyoles dels escons dels diputats del PP, que juntament amb els parlamentaris de Ciutadans havien abandonat l’hemicicle en protesta per l’aprovació de la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República, després suspesa pel Tribunal Constitucional i que mai va entrar en vigor.
En aquells mesos, a les files de Catalunya Sí que es Pot, va mantenir posicions a favor de la proclamació de la República i de la independència contra l’opinió expressada per Coscubiela, que es va convertir en un dels herois de la dreta espanyola pels seus postulats a favor del règim i contra el referèndum.
El novembre del 2017, Martínez va anunciar que abandonava Podem després que el secretari general a Catalunya, Albano Dante Fachín, també presentés la seva dimissió. Va ser membre del Consell per la República i del Fòrum Cívic Constituent. Va criticar el líder espanyol del partit, Pablo Iglesias, per haver-se plegat a les institucions espanyoles, sobretot a la monarquia., En una entrevista publicada en aquest diari el 23 d’agost del 2020 lamentava que només es recordés un aspecte de la seva trajectòria: “De vegades la gent es pensa que jo soc només aquella senyora que retira banderes.” Martínez va publicar més d’una vintena de llibres sobre economia, salut pública, immigració i ciutadania. Aquell dia recordava la legislatura del referèndum i la proclamació durant set segons de la República: “ Hi va haver moments brillants de valentia, s’hi estigués o no d’acord, perquè jo no vaig estar per exemple d’acord ni de bon tros amb moltes de les coses que es van proposar, però es van saber proposar i es va tenir valentia per tirar endavant, i, sobretot, es va aconseguir una cosa que difícilment el Parlament de Catalunya aconsegueix, que és una comunió amb la gent, encara que es va esberlar el dia de la República instantània, de caducitat imminent. La nostra força està en el fet que recordem que som 1 i 3 d’octubre.”
El 25 de març del 2017, en una altra entrevista en aquest diari, ja va avançar que votaria en un referèndum unilateral. En les eleccions europees del 2019 se la va veure donant suport a la candidatura Junts per Catalunya-Lliures per Europa de Carles Puigdemont. Va matisar que sobretot donava suport Carla Ponsatí, bona amiga seva.