Necrològiques

Comunicació

Mor Joan Esteller, històric corresponsal de Catalunya Ràdio a Alemanya

Va ser també pioner de la cançó catalana, militant comunista i regidor d’Iniciativa a Alcanar

Joan Esteller Sancho (Alcanar, 1939), periodista, militant i comunista i pioner de la cançó en català, ha mort a Frankfurt als 85 anys, segons ha confirmat el Col·legi de Periodistes de les Terres de l’Ebre, entitat que li va fer un homenatge al 2020. És una de les veus històriques de Catalunya Ràdio. Des de Frankfurt va ser corresponsal de la ràdio pública durant 25 anys i va narrar en persona la caiguda del mur de Berlín el 1989. També va treballar durant més de 35 anys a la ràdio pública alemanya, on va ser membre del comitè d’empresa.

El president del Col·legi de Periodistes de les Terres de l’Ebre, Josep Baubí, coneixia perfectament Esteller. Van ser companys a Catalunya Ràdio i hi havia parlat fa poc. “M’ha dolgut molt la notícia. Era un bon amic i sempre que podíem teníem llargues xerrades. Pels 30 anys de la caiguda del mur, en la primera Nit de la Comunicació, el vam convidar al col·legi i va ser un acte molt especial i concorregut en què també hi va participar l’il·lustrador Ignasi Blanch.”

A diferència de molts altres corresponsals occidentals, Esteller no va viure aquell esdeveniment històric que va tenir lloc a Berlín amb eufòria. “Pensa que ell era un comunista de la vella escola. Sempre em deia que era el corresponsal en realitat de la República Democràtica Alemanya. Era conscient que el mur havia de caure però tampoc ho va celebrar”, recorda Baubí.

Esteller també va ser el cronista de les primeres eleccions democràtiques en alguns països que fins aquell moment havien estat sota el control de la URSS. Va col·laborar , en la revista El Temps i en el Diari de Barcelona. Un cop jubilat va substituir Jordi Sánchez, quan el polític estava a la presó, a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (2004-2007).

Va ser regidor a Alcanar d’Iniciativa i altres grups d’esquerra, però segurament per les seves arrels, vinculades al PCE, li va costar relacionar-se amb les noves generacions. “Sempre m’ho deia, que estava desencantat amb els grups d’esquerra d’ara.”

Esteller havia començat a estudiar a Tortosa i posteriorment ho va fer a Saragossa. Amb 20 anys va exiliar-se a Alemanya per evitar el servei militar i allà va continuar la seva formació universitària en llengües romàniques, sociologia i història.

Va ingressar a la coneguda Universitat de Heidelberg, ciutat on va començar una inaudita trajectòria musical, que molts desconeixen. Hi va conèixer José Suárez, un gallec fill de guàrdia civil que també s’havia exiliat. Van formar el duo Joan & José. Suárez tocava la guitarra i ell cantava cançons republicanes i de protesta. La primera actuació va tenir lloc en un bar, però van fer gires a tot el país, a la RDA, a Itàlia, a França i a Catalunya i Espanya. Els seus seguidors eren sobretot militants socialistes i comunistes europeus, sindicalistes i joves sorgits del Maig del 68.

Esteller i el seu company vam interpretar i gravar moltes cançons en català, com les adaptacions de Salvador Espriu, el seu poeta preferit. Arran de la seva activitat musical, va conèixer cantautors com Paco Ibáñez i André Sorel i llegendes de la Nova Cançó com Raimon, Pi de la Serra, Ovidi Montllor i Joan Manuel Serrat. Van arribar a publicar dos àlbums oficials Wir werden siegen; Guanyarem; Ganaremos (1967), cantat íntegrament en català, i Streik! ¡A la calle! Qui a dit que l’espagne est morte? (1969). La seva participació en diferents festivals els va permetre figurar en coneguts recopilatoris dels anys seixanta. Van tocar també al Casino d’Alcanar. Ell mateix recordaria, en una entrevista al Diari de Tarragona que l’endemà la Guàrdia Civil va anar a casa seva a buscar-lo.

L’alcalde de Tortosa, Jordi Jordan, ha tingut un record per a Esteller a la xarxa X: “Va ser un home d’esquerres i grans conviccions que sempre va lluitar pels ideals de justícia social.” La CUP d’Alcanar també ha lloat la seva figura: “El seu treball tenaç en les causes justes deixa un llegat polític inesborrable en l’esquerra política d’Alcanar. Exemple de lluita i valentia, que la terra et siga lleu, company!”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.