Necrològiques

Comunicació

Mor Lluís Figuerola, el primer locutor de ràdio que va transmetre trobades castelleres

També va ser actor i un escriptor premiat per entitats culturals i socials de Valls i Tarragona

El reconegut escriptor, locutor i activista cultural Lluís Figuerola i Ortiga (Valls 1930) ha mort als 94 anys, segons ha confirmat la seva editorial, Cossetània Edicions. Va treballar molts anys a Tarragona Ràdio, on va ser un vertader pioner en la transmissió de trobades castelleres. De fet, va fer la primera locució de la història d’una jornada castellera el 1970 a la plaça de toros de Tarragona. Sense voler-ho es va convertir en un mestre per a futurs locutors i periodistes que seguirien el seu camí. La seva obra literària, tot i que tardana, també és notable. Va ser combinar la prosa del seus primers llibres amb una poesia enriquida per les seves capacitats artístiques exhibides des dels seus temps en què recitava el Poema de Nadal al teatre de Valls.

Jordi Ferré, de Cossetània Edicions, recorda que va ser ell el que va deixar testimoni de la recordada diada de Santa Úrsula de l’octubre del 1981, dia en què la Colla Vella dels Xiquets de Valls van descarregar per primer cop a la història un quatre de nou amb folre. “Era un home, a més, molt vinculat al teixit cultural del poble. Va formar part del grup de teatre de la Congregació Mariana, els primers que van fer Els Pastorets a la vila.” Es va convertir a finals dels anys quaranta en un dels actors principals d’aquella petita companyia. Havia arribat a l’actuació per la seva afició a interpretar de ben jove cançons populars i sarsueles. En una de les seves obres, el director de Tarragona Ràdio el va veure, i sobretot escoltar, i el va convidar a treballar a l’emissora.

Un cop jubilat va començar a publicar de forma assídua, sobretot llibres de relats curts però després es va atrevir amb la poesia. Es va donar a conèixer amb Creu de cames (1998) i Un gall a Balmes. (2001). Va publicar el seu primer llibre de poesia, Plugim de cendres el 2008. En la seva obra també destaca un altre dels seus reculls de poesia, Nàufrags.

Va guanyar premis de narrativa curta a a Falset, Tremp i Santa Bàrbara i l’Ajuntament de Valls li va concedir el reconeixement oficial. També se li va lliurar, pels seus anys a la ràdio i per la seva tasca en el món casteller, el Ciutat de Tarragona de Comunicació. El 2021 l’Institut d’Estudis Vallencs li va fer un acte de reconeixement i va col·laborar en diverses publicacions col·lectives

El 2007 va fer el pregó de Setmana Santa a Valls i el 2019 va rebre el VI premi Isidre Rabassó d’identitat castellera al Centre Cultural Municipal per part de la Colla Vella. En el lliurament del guardó es va recordar la seva rellevància en el món casteller: “Les seves retransmissions, plenes de passió i sentiment vers els Xiquets de Valls, van saber transmetre l’emoció, la passió, el neguit i la il·lusió a aquells oients que, trobant-se lluny del bullici de la diada, al mateix temps els feia sentir com un espectador o casteller més de la plaça. La retransmissió de la diada de Santa Úrsula del 1981 encara avui, quan l’escoles, fa emocionar com si fos la primera vegada.”

En el seu discurs va admetre que retransmetre els castells havia estat la millor experiència de la seva vida: “Ha estat el més emocionant, extraordinari i difícil que he fet, perquè no vaig poder aprendre’n de ningú. Vam ser els primers.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.