societat
Mor Philip Zimbardo, psicòleg de l’experiment de la presó de Stanford
Va col·locar 24 dels seus estudiants en un soterrani perquè actuessin com a guardians i presoners
El controvertit psicòleg Philip Zimbardo (Nova York, 1933), que va saltar a la fama amb el conegut com a experiment de la presó de Stanford, va morir el passat dia 14 a San Francisco als 91 anys, segons va informar la Universitat de Stanford, centre on va impartir classes durant més de 35 anys.
D’origen sicilià, el 1954 es va especialitzar no només en psicologia, sinó també en sociologia i antropologia a Brooklyn abans de doctorar-se a Yale i iniciar una llarga trajectòria amb grans reconeixements internacionals.
L’agost del 1971 va dur a terme el seu polèmic experiment. Va escollir 24 estudiants, que prèviament havien superat diferents tests físics i psicològics, als quals se’ls va assignar de forma aleatòria el rol de guardians i presoners per estudiar, sobretot, el seu comportament social en una presó simulada que es va crear al soterrani de la facultat de psicologia de Stanford.
Tot i que estava previst que l’estudi durés dues setmanes, va haver de ser suspès al cap de sis dies un cop els estudiants que feien el rol de guardians van començar a mostrar comportaments autoritaris i violents, mentre que els presoners experimentaven estrès i desesperació. La seva sorpresa en veure els resultats va ser majúscula.
A Zimbardo posteriorment se’l va criticar perquè va assumir el rol de superintendent i, per tant, no va esdevenir un observador prou objectiu per analitzar la situació. Va admetre que tot plegat es va descontrolar i que els resultats van ser impactants i inesperats. Amb tot, el test va demostrar que en situacions extremes la conducta social de les persones pot modificar-se substancialment. Així, estudiants que semblaven tímids es van transformar en persones autoritàries quan es van trobar en la posició de guardians i amb un gran poder sobre els presoners.
Una de les seves principals conclusions va ser, més enllà de les teories de Hobbes, que els humans no es poden definir com a bons o dolents, ja que tenen la capacitat d’actuar o modificar els trets principals del seu caràcter segons cada situació, sobretot en casos extrems.
El 2001 el director alemany Oliver Hirschbiegel va dirigir el film L’experiment, basat en l’experiència de Zimbardo i els seus estudiants. És una de les pel·lícules alemanyes de més èxit de tots els temps. El 2007, el psicòleg va publicar el llibre The Lucifer effect, en què explicava l’experiència.
Tot i la polèmica que va generar el seu estudi, Zimbardo va ser sempre considerat un dels grans psicòlegs americans. Va escriure una vintena d’obres, va presidir l’Associació Americana de Psicologia i va ser professor en universitats com les de Nova York, Yale i Colúmbia. En qualitat d’expert va ser cridat a declarar en el judici per les tortures a la presó d’Abu Ghraib per part de les tropes estatunidenques a presos iraquians perquè exposés la seva teoria del poder de la situació en la conducta humana. La seva popularitat al país li va permetre presentar un programa de psicologia a la cadena PBS.