Necrològiques

política

Tahar Zbiri, l’últim gran heroi de la independència d’Algèria

Va liderar la insurrecció militar i popular a la província de Guelma.

El mili­tar Tahar Zbiri, un d els pocs herois de la revo­lució alge­ri­ana dels anys cin­quanta que encara estava viu, ha mort aquest dime­cres als 95 anys, segons ha con­fir­mat el govern del país a les grans agències inter­na­ci­o­nals.

El 1954, la data que marca l’inici de la guerra d’inde­pendència, va tenir un paper clau en l’aixe­ca­ment de l’exèrcit en la província de Guelma. El 1955 va ser detin­gut per les auto­ri­tats colo­ni­als fran­ce­ses i va ser con­dem­nat a mort. Amb tot, va acon­se­guir esca­par de la presó al cos­tat d’altres líders revo­lu­ci­o­na­ris, fet que va pro­pi­ciar un cop de moral vital per a la seva causa. Va unir-se a l’Exèrcit d’Alli­be­ra­ment Naci­o­nal i el 1959 va ser nome­nat coro­nel pel con­sell naci­o­nal del país.

Amb tot, un cop el país va asso­lir la inde­pendència, Zbiri va pro­moure un cop d’estat mili­tar con­tra el pre­si­dent Houari Boumédiène el 1967. Abans també havia par­ti­ci­pat en el cop con­tra Ahmed Ben Bella (1965), el pri­mer pre­si­dent de la nova Algèria inde­pen­dent, polític que comp­tava amb una gran popu­la­ri­tat entre els sec­tors més mode­rats i democràtics de l’estat.

Després del segon cop d’estat, el coro­nel es va veure obli­gat a exi­liar-se fins que va arri­bar l’amnis­tia con­ce­dida per Chadli Bend­je­did el 1980. Ja reti­rat, va escriure Memòries dels últims líders històrics d’Aures 1929-1962 en les que va rela­tar la seva bio­gra­fia i els fets històrics d’aquells anys.

Aquest pro­per 1 de novem­bre començarà al país els esde­ve­ni­ments per com­me­mo­rar els 70 anys de la guerra d’alli­be­ra­ment con­tra França.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.