cultura
Mor Francesc Piñas, referent de la Colla Vella i figura clau en el món casteller
Premi Sant Jordi el 2013, va liderar el primer castell de nou de la història el 1981
L’històric casteller Francesc Piñas i Brucart (1942, Valls), membre de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, va morir ahir als 82 anys. El 2013 va ser reconegut amb la Creu de Sant Jordi per la seva contribució a la modernització i difusió del món casteller. Se’l considera com una de les persones que més van contribuir a la recuperació del món casteller, a la seva expansió territorial i a la seva projecció. També va ser membre de la Germandat dels Dolors i va ser un dels impulsors de la processó de la Setmana Santa de Valls.
Va formar part de la Colla Vella, fundada el 1801, des dela diada de Santa Úrsula del 1962. Hi va ocupar càrrecs c om el de relacions públiques, tresorer i secretari. Als anys setanta va viure en primera persona la rivalitat de la colla amb els Nens del Vendrell pel lideratge del món casteller.
Era el cap de pinyes i folres quan la colla va descarregar el 25 d’octubre 1981 durant la diada de Santa Úrsula el primer quatre de nou amb folre i manilles del segle XX. Va haver de configurar un folre molt més gran que els que s’havien fet fins al moment. Va comptar amb 32 persones.
El 1982, la Vella va carregar el primer tres de nou del segle amb un model de folre amb crosses que és el usen la majoria de colles avui dia. Entre 1981 i 1986, la Vella de Valls va ser l’única colla a fer castells de nou pisos. Piñas va deixar el lloc de cap de pinyes i folres a final de la temporada 1989. Des de llavors, va continuar participant activament en les sortides de la seva colla i es va dedicar a l’estudi i difusió del fet casteller per mitjà d’articles, xerrades i conferències arreu de Catalunya.
El 2012, la revista Castells el va guardonar per la seva llarga trajectòria i per haver estat l’impulsor dels folres moderns. Era una de les persones més influents, respectades, carismàtiques i representatives de tot el món casteller. En rebre el guardó d ela revista es va recordar que va ser ell qui va posar ordre en la col·locació dels castellers que formen el basament del castell. “No és pas, doncs, agosarat afirmar que ha estat el Pompeu Fabra dels castells.”
Ell mateix era un dels grans erudits de la història dels castellers. En una entrevista en aquest diari el 2014 va donar el seu propi testimoni de la revolució que hi va haver als anys setanta: “El principal canvi és el canvi de consideració dels castellers. Abans fer castells era una activitat que feia vergonya. Tot va donar un tomb amb la incorporació de joves universitaris i de les famílies de la canalla. Abans els castells eren un mitjà de vida, però nosaltres des del 1975 ja no paguem els castellers.”
Dins la junta de la colla la seva tasca també va ser ingent. El 1970la colla es va legalitzar com a tal, i el 1972 van començar a formalitzar-se els primers socis. Amb les quotes, el 1979 la Vella va poder estrenar el seu primer local en propietat, seu que als anys vuitanta van canviar pel local social actual, situat al portal Nou.
També durant la dècada dels vuitanta la colla va estrenar el seu primer grup de grallers, l’himne oficial de l’agrupació i va començar a editar una revista pròpia, La Veu de la Colla Vella, que encara avui els socis reben a casa. Més va trigar la incorporació de la dona als castells: el 1981 hi entren com a gralleres, però no és fins deu anys més tard que comencen a pujar als castells.
La cerimònia de comiat tindrà lloc aquest diumenge a 2/4 de cinc de la tarda al tanatori Memora de Valls.