‘Onliyú’, referent del còmic, ‘El Víbora’ i la contracultura dels setanta

El guionista, escriptor i traductor, José Miguel González Marcén (Madrid, 1952), que gairebé sempre signava amb el pseudònim d’Onliyú, ha mort als 72 anys, segons ha confirmat l’editorial Ediciones La Cúpula, de la qual en va ser redactor en cap. Considerat una de les ànimes de la contracultura barcelonina als setanta, va ser un dels fundadors d’un dels mitjans líders d’aquell moviment, la revista El Víbora, en la qual en va ser un dels principals guionistes i va actuar també com a redactor en cap. Escrivia les històries, entre d’altres, d’alguns dels dibuixants més atrevits i reconeguts, com Laura Pérez Vernetti, Nazario, Carratalà, Boada i Juan Moreno. Mariscal, un altre dels dibuixants de referència d’aquells anys, preferia escriure ell mateix les seves pròpies històries.

La seva influència, com la dels seus companys, provenia sobretot del moviment “undeground” dels seixanta i els setanta als EUA. El Víbora, que va néixer el 1979 sota la direcció de Josep Maria Berenguer, va passar de ser un mitjà pràcticament clandestí en els seus inicis a vendre 80.000 exemplars a mitjans dels vuitanta, quan es llegia des de les presons fins als barris burgesos de la ciutat. La revista es va deixar de publicar el 2005 després d’haver publicat més de 300 exemplars i diversos especials.

Llicenciat en Filologia Hispànica a la Universitat Autònoma de Barcelona (1975), al costat dels seus dibuixants més afins, va editar àlbums com els de Nasti de plasti (1976), El sidecar (1977) i A la calle (1978). També va treballar a Ràdio Joventut de Badalona en el programa Al mil por mil de Josep Maria Pallardó. El 1979 va publicar el seu primer llibre de relats, Me parece que nos atacan. Esva moure i va treballar sempre en diferents àmbits. Va ser professor a l’Escola Massana, va col·laborar amb el grup de teatre Tossal Teatre, sorgit d’Els Joglars. Abans que s’apuntés a l’aventura d’El Víbora, havia dirigit la revista Globo.

Arran de l’èxit d’El Víbora, va poder publicar articles, crítiques i reportatges en múltiples mitjans, com ara Disco-Exprés, La Mañana, El Periódico o El Triangle. Va exercir de crític literari i a TV3 va elaborar el guió del curtmetratge Què és el crim? dirigit el 1987 per Manuel Huerga.

El 1994, al costat de Josep Maria Vallès, va escriure el programa pilot De Carrero a Cobi , que no va tenir continuïtat. El 1993 va publicar el llibre Taxi! amb Edicions B i també va destacar la seva tasca com a traducció de l’italià i el francès. No va deixar mai de col·laborar amb els seus antics col·legues. El 2005 va publicar amb l’editorial Glénat les memòries de la seva vida durant la seva època “underground” a la Barcelona els anys 1980.