Mor Doireann MacDermott, fundadora de l’Escola d’Idiomes Moderns de Barcelona

L’escriptora, filòloga i traductora Doireann MacDermott Goodridge (Dublín, 1923), catedràtica de la Universitat de Barcelona, va morir dimecres als cent anys, segons ha confirmat el centre universitari. Tot i haver nascut a Irlanda, tenia també la nacionalitat britànica i el passaport espanyol.

Va ser fundadora de l’Escola d’Idiomes Moderns de Barcelona, que va impulsar amb el seu marit, el conegut lingüista Ramón Carnicer Blanco (1912-2007). Se la considera, de fet, una de les introductores a Catalunya de l’estudi de l’idioma i de la literatura angleses quan aquesta era un llengua molt minoritària al nostre país. L’únic idioma estranger que es tenia en compte en totes les etapes de l’educació era el francès.

Abans de llicenciar-se a la Universitat de Londres (1950), es va allistar a la Royal Navy anglesa durant la Segona Guerra Mundial després que el seu germà morís el 1939 en un vaixell per l’atac d’un submarí alemany en el “fet més tràgic” de la seva vida, segons reconeixeria més endavant.

A la Universitat de Ginebra, on estudiava francès, va conèixer Ramon Carnicer, nascut al Bierzo (Lleó). El 1952 es van establir a Barcelona i un any després van fundar la primera escola d’idiomes moderns, vinculada a la UB, on també va ser professora de Filologia Germànica. A Saragossa va ser la primera dona catedràtica de la universitat. Uns anys després (1964) es va doctorar en Filosofia i Lletres amb cum laude a Barcelona i un premi extraordinari per la seva tesis La otra cara de la justicia, sobre el món de la delinqüència en la literatura anglesa. Amb aquest treball, publicat per Plaza & Janés (1966) va guanyar el 1965 el premi Ciutat de Barcelona.

Una de les passions compartides amb el seu marit eren els viatges i l’aventura. Van visitar Xina, el Canadà, l’Índia i pràcticament tots els països d’Europa i l’Àfrica, a banda de les expedicions que feia ella mateixa per preparar els seus treballs literaris. El més rellevant el va fer a Austràlia i les Antípodes convidada pel govern del país. Entre el 1971 i el 1989 va dirigir a la UB el departament de Filologia Anglesa.

Una de les seves obres més remarcables va ser Aldous Huxley, anticipación y retorno (1978, Plaza & Janés). Als anys noranta, ja jubilada, va presidir l’Associació Europea pels Estudis de la Commonwealth i es va convertir també en una pionera en els estudis del postcolonialsme. Des de llavors la UB celebra una conferència que porta el seu nom. Va ser també una prolífica traductora i l’editorial Planeta li va encarregar la direcció de la sèrie Clàssics Universals.