Necrològiques

ciència

Mor Enric Ballesteros, biòleg i ecòleg de Tossa de renom mundial

Membre del CEAB, fa unes setmanes va documentar a les illes Salomó el corall més gran trobat mai

El reco­ne­gut biòleg i ecòleg Enric Balles­te­ros i Sagarra (Bar­ce­lona, 1958), que va ser direc­tor del Cen­tre d’Estu­dis Avançats de Bla­nes (CEAB-CSIC) entre el 1998 i el 2002, va morir dime­cres a l’Hos­pi­tal Clínic als 66 anys. Tot i que va néixer a la capi­tal cata­lana, sem­pre es va con­si­de­rar de Tossa de Mar. Allà, de ben petit i esti­ue­jant amb la família, va des­co­brir la passió pel mar, un entu­si­asme que a la llarga el con­ver­ti­ria en una de les grans eminències mun­di­als en l’estudi de les espècies mari­nes. Ja de gran s’hi va com­prar una casa.

En la seva nota de comiat, el CEAB-CSIC ha remar­cat que des del 1986 “fins l’últim dia” Balles­te­ros va lide­rar pro­jec­tes de recerca sem­pre rela­ci­o­nats amb la com­prensió i la con­ser­vació dels eco­sis­te­mes aquàtics. Fruit de la seva tasca, va publi­car dife­rents lli­bres divul­ga­tius i guies de natu­ral.

A banda de ser un científic de gran pres­tigi, també va ser un gran fotògraf i un dels divul­ga­dors més apre­ci­ats i amens per rela­tar tot el que suc­ce­eix en els mars i oce­ans del pla­neta. Va ser mem­bre del Pris­tine Seas de la Nati­o­nal Geo­grap­hic Soci­ety, un pro­jecte que pretén pro­te­gir les dar­re­res àrees mari­nes ver­ges del món. Fa tot just unes set­ma­nes, l’inves­ti­ga­dor, encara rea­lit­zava immer­si­ons a les illes Salomó en el marc d’aquesta recerca i, amb l’equip, van fer impor­tants tro­ba­lles , com la del corall més gran docu­men­tat fins el moment Entre d’altres reco­nei­xe­ments, va rebre l’any pas­sat Blu­ewave Award i el Premi Medi Ambi­en­tal de l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Cata­lans, el 2013.

La major part de la seva tasca la va desen­vo­lu­par al Medi­ter­rani, tot i que va vol­tar per tot el món. La seva espe­ci­a­li­tat eren les algues i la taxo­no­mia de les pra­des mari­nes. Tenia un conei­xe­ment excep­ci­o­nal també sobre inver­te­brats marins i va estu­diar els efec­tes de la irrupció d’espècies inva­so­res al Cap de Creus i a la major part de cos­tes del Medi­ter­rani.

La científica del CEAB, Teresa Alco­verro, que va ser com­pa­nya i amiga de Balles­te­ros, con­si­dera que va ser un home irre­pe­ti­ble: “No sabem a la per­sona que hem per­dut. Era capaç d’iden­ti­fi­car qual­se­vol espècia marina només de mirar-la. Era com una intel·ligència arti­fi­cial. Això va fer que voltés als llocs més remots del món, el Pacífic, l’Àrtic, l’Antàrtida, per reconèixer la bio­di­ver­si­tat de tot el pla­neta. Estic segur que va viat­jar més que el propi Cous­teau . Tot­hom volia apro­fi­tar aquest do que tenia.”

Balles­te­ros es va interes­sar pel mar començant a pes­car amb el seu pare i els pes­ca­dors de Tossa. S’hi pas­sava tot el dia. I més, quan va com­prar les seves pri­me­res ulle­res i un tub de res­pi­ració. Però no només això. Era també un fanàtic i un caçador de bolets com­pul­siu, acti­vi­tat que també va començar a prac­ti­car a Tossa. Enmig de la seva inter­mi­na­ble bibli­o­gra­fia, també hi ha algun volum dedi­cat als bolets. També era un mun­ta­nyer i un gran excur­si­o­nista. Va explo­rar els grans llacs del Piri­neu a la recerca de qual­se­vol espècie. “Perquè vegis com era. Un dia vam fer un dels grans cims del Piri­neu i a la tarda encara ens vam tirar a Tossa per bus­se­jar.”

Es va for­mar a la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona, on es va doc­to­rar sota la direcció de Ramon Mar­ga­lef (1985). Va fer un temps de pro­fes­sor però ràpida­ment va fer el salt a la recerca i a la divul­gació amb unes “clas­ses magis­trals” que recor­da­ven els lle­gen­da­ris pro­gra­mes que feia Carl Sagan sobre l’uni­vers. “Li agra­dava gau­dir de la vida, era un obser­va­dor innat i la seva curi­o­si­tat era increïble. A vega­des era un ron­di­naire però al mateix temps tenia moltíssims amics a tot arreu.” Alco­verro també en des­taca la seva força de volun­tat mal­grat la malal­tia que afron­tava. “Que fa tres set­ma­nes estigués a les illes Salomó diu molt de quin tipus de per­sona estem par­lant.”

A casa nos­tra va for­mar part del col·lec­tiu Reno­vem-nos, que va irrom­pre en el debat energètic arran de l’opo­sició gene­ra­lit­zada a pro­jec­tes eòlics a la Costa Brava. Aquests científics s’hi van decla­rar a favor amb mesu­res cor­rec­to­res d’impacte. Veuen menor impacte en els molins marins com a con­tri­bució per evi­tar que el nivell del mar con­tinuï ele­vant-se i engo­leixi el lito­ral a causa de l’escal­fa­ment glo­bal.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia