ciència
Mor Enric Ballesteros, biòleg i ecòleg de Tossa de renom mundial
Membre del CEAB, fa unes setmanes va documentar a les illes Salomó el corall més gran trobat mai
El reconegut biòleg i ecòleg Enric Ballesteros i Sagarra (Barcelona, 1958), que va ser director del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) entre el 1998 i el 2002, va morir dimecres a l’Hospital Clínic als 66 anys. Tot i que va néixer a la capital catalana, sempre es va considerar de Tossa de Mar. Allà, de ben petit i estiuejant amb la família, va descobrir la passió pel mar, un entusiasme que a la llarga el convertiria en una de les grans eminències mundials en l’estudi de les espècies marines. Ja de gran s’hi va comprar una casa.
En la seva nota de comiat, el CEAB-CSIC ha remarcat que des del 1986 “fins l’últim dia” Ballesteros va liderar projectes de recerca sempre relacionats amb la comprensió i la conservació dels ecosistemes aquàtics. Fruit de la seva tasca, va publicar diferents llibres divulgatius i guies de natural.
A banda de ser un científic de gran prestigi, també va ser un gran fotògraf i un dels divulgadors més apreciats i amens per relatar tot el que succeeix en els mars i oceans del planeta. Va ser membre del Pristine Seas de la National Geographic Society, un projecte que pretén protegir les darreres àrees marines verges del món. Fa tot just unes setmanes, l’investigador, encara realitzava immersions a les illes Salomó en el marc d’aquesta recerca i, amb l’equip, van fer importants troballes , com la del corall més gran documentat fins el moment Entre d’altres reconeixements, va rebre l’any passat Bluewave Award i el Premi Medi Ambiental de l’Institut d’Estudis Catalans, el 2013.
La major part de la seva tasca la va desenvolupar al Mediterrani, tot i que va voltar per tot el món. La seva especialitat eren les algues i la taxonomia de les prades marines. Tenia un coneixement excepcional també sobre invertebrats marins i va estudiar els efectes de la irrupció d’espècies invasores al Cap de Creus i a la major part de costes del Mediterrani.
La científica del CEAB, Teresa Alcoverro, que va ser companya i amiga de Ballesteros, considera que va ser un home irrepetible: “No sabem a la persona que hem perdut. Era capaç d’identificar qualsevol espècia marina només de mirar-la. Era com una intel·ligència artificial. Això va fer que voltés als llocs més remots del món, el Pacífic, l’Àrtic, l’Antàrtida, per reconèixer la biodiversitat de tot el planeta. Estic segur que va viatjar més que el propi Cousteau . Tothom volia aprofitar aquest do que tenia.”
Ballesteros es va interessar pel mar començant a pescar amb el seu pare i els pescadors de Tossa. S’hi passava tot el dia. I més, quan va comprar les seves primeres ulleres i un tub de respiració. Però no només això. Era també un fanàtic i un caçador de bolets compulsiu, activitat que també va començar a practicar a Tossa. Enmig de la seva interminable bibliografia, també hi ha algun volum dedicat als bolets. També era un muntanyer i un gran excursionista. Va explorar els grans llacs del Pirineu a la recerca de qualsevol espècie. “Perquè vegis com era. Un dia vam fer un dels grans cims del Pirineu i a la tarda encara ens vam tirar a Tossa per bussejar.”
Es va formar a la Universitat de Barcelona, on es va doctorar sota la direcció de Ramon Margalef (1985). Va fer un temps de professor però ràpidament va fer el salt a la recerca i a la divulgació amb unes “classes magistrals” que recordaven els llegendaris programes que feia Carl Sagan sobre l’univers. “Li agradava gaudir de la vida, era un observador innat i la seva curiositat era increïble. A vegades era un rondinaire però al mateix temps tenia moltíssims amics a tot arreu.” Alcoverro també en destaca la seva força de voluntat malgrat la malaltia que afrontava. “Que fa tres setmanes estigués a les illes Salomó diu molt de quin tipus de persona estem parlant.”
A casa nostra va formar part del col·lectiu Renovem-nos, que va irrompre en el debat energètic arran de l’oposició generalitzada a projectes eòlics a la Costa Brava. Aquests científics s’hi van declarar a favor amb mesures correctores d’impacte. Veuen menor impacte en els molins marins com a contribució per evitar que el nivell del mar continuï elevant-se i engoleixi el litoral a causa de l’escalfament global.