Ha mort Montserrat Biosca, impulsora de la denominació ‘Catalunya Nord’
L’activista i el seu marit, Llorenç Planes, van plantejar que calia unir aquestes comarques amb un nom únic
Una de les grans referents del catalanisme a la Catalunya del Nord, Montserrat Biosca (1945, Barcelona) va morir ahir als 79 anys, segons ha confirmat Òmnium Cultural. L’activista cultural va ser, de fet, durant molts anys presidenta d’Òmnium Cultural Catalunya Nord, entitat des de la qual va impulsar la nit literària de Sant Jordi i cursos de català a molts municipis de les comarques catalanes.
Juntament amb el seu marit, Llorenç Planes (Costoja, Vallespir) va crear la denominació Catalunya Nord a les comarques catalanes que es trobaven dins de l’estat francès. S’havien conegut el 1969 durant la primera edició de la Universitat d’Estiu de Prada de Conflent. Van trobar que no tenia sentit anomenar tots els municipis plegats com a Rosselló, perquè era un nom incomplet, ja que no es tenia en compte el Vallespir, el Conflent, la Cerdanya i el Capcir. Finalment, la nova denominació va sorgir amb la publicació de l’obra El petit llibre de Catalunya Nord , publicat el 1974. Tot i que la forma gramaticalment correcta és Catalunya del Nord, aquella denominació es va arrelar a tots els Països Catalans. El llibre va ser reeditat el 1978.
Llorenç Planes va explicar en una entrevista a aquest diari el 2012 com s’havia d’arribar a un tipus de solució per anomenar els territoris cedits en el Tractat del Pirineus: “Fins llavors la gent deia Rosselló, que era una manera de no dir Catalunya. La gent de la Cerdanya no han dit mai que són del Rosselló i els del Vallespir, tampoc. I els rossellonesos són catalans. Era completament injustificat des del punt de vista històric perquè la frontera és un tall que no reprodueix res, aquest territori cedit a l’Estat francès no ha existit mai abans de la frontera com a entitat pròpia. Si vols posar en evidència aquesta absurditat de la frontera, la paraula que has de fer servir per designar el territori cedit a França no pot ser cap paraula que existís abans del Tractat dels Pirineus, perquè la justificaràs un xic.”
Als anys vuitanta, després de viure uns anys a París, la parella es va traslladar a Tesà, on van fer-se càrrec d’un liceu agrícola. El seu marit va morir el desembre del 2016.
En els darrers anys Biosca, en ple procés, havia defensat que la independència de Catalunya també hauria estat beneficiosa per als catalans dels nord ja que hauria reportat “més respecte, més ajudes i més reconeixement de la llengua per part de l’estat francès”, segons va explicar en una nit de Sant Jordi a Perpinyà. També va combatre el centralisme de molts dirigents polítics rossellonesos, així com l’extrema dreta, cada vegada amb més poder a la Catalunya del Nord.