obituari
A reveure, Rosa Maria Labayen
Dir adeu a la Rosa Maria no és dir adeu a una persona qualsevol. Es va veure en l’emotiu comiat que va tenir lloc a la parròquia del Mercadal. Penso que el seu adeu ha de quedar escrit a la història de Girona i a la del Barri Vell.
La Rosa Maria va ser una de les impulsores d’allò que els que som grans hem conegut com a Exposició de Flors, ara convertit en Temps de Flors. No podem recordar Sant Domènech sense que ens vingui la imatge de l’estimada Maria Cobarsí i la Rosa Maria juntes col·laborant en tots els sentits. Amb el seu esforç i el de les voluntàries, van fer que l’exposició tingués un èxit brutal. A Sant Domènech van impulsar l’obertura dels patis.
Va crear els Amics de la Girona Vella, un any després del Corpus. Abans de l’Exposició de Flors, van convocar un concurs de catifes juntament amb la Galeria d’Art de Sebastià Jané a la placeta del Correu Vell. El jurat el formaven ella mateixa, Sebastià Jané, Isidre Vicens i Raquel Domínguez, entre d’altres. Això surt recollit en el meu primer llibre.
La imatge de la Rosa Maria la veurem en un munt de revistes. Jo he dedicat quatre línies a la Rosa Maria que es va enamorar bojament de Girona i el seu Barri Vell fins al punt que hi va plantar les seves arrels, flor a flor i fulla a fulla. Ens ha deixat a casa seva en Gregori, el nen dels rínxols rossos. Ha estat al seu costat fins al darrer alè de vida l’Elena, que també recordo fent el que tant la fascina amb la gossera. L’ha fet àvia d’un nen, en Jordi.
A reveure, Rosa Maria. Espero que el dia que Déu em cridi trobi la millor de les exposicions, la que es pot fer damunt dels núvols amb totes les persones que m’han precedit i que n’eren l’ànima.
Descansa en pau.
(*)