Sanitat
Mor Jordi Rius i Garriga, pioner i referent de la cardiologia catalana
Va fundar la Unitat Coronària de la Vall d’Hebron i va rebre la Creu de Sant Jordi el 2013
Un dels grans referents de la cardiologia catalana i internacional, el doctor Jordi Rius i Garriga (Moià), ha mort als 91 anys. El 2013 la Generalitat li va concedir la Creu de Sant Jordi per la seva trajectòria d’excel·lència en l’àmbit de salut. A banda de ser membre de la Societat Catalana de Cardiologia, va ser consultor del Consolat dels Estats Units a Barcelona. El 1988 va formar part de l’equip mèdic que va atendre Salvador Dalí, quan el pintor va tenir una afecció broncopulmonar. Un dels seus grans col·legues i amics va ser en Valentí Fuster.
Als anys setanta va ser el fundador i el primer director de la Unitat Coronària de la Vall d’Hebron i més endavant va treballar, entre d’altres centres, a la Clínica Quirón i al Centre Mèdic Teknon, del qual en va ser director del servei de cardiologia del 1995 al 2009. En aquest centre privat van passar per les seves mans presidents d’estat, directius de l’Ibex 35 i grans artistes, escriptors, polítics i esportistes.
La seva tasca a la Vall d’Hebron va ser ingent. Va aterrar-hi sense pràcticament mitjans. El primer que va fer va ser usar per primer cop al centre xeringues i agulles d’un sol ús. Quan va marxar, va deixar una unitat amb 120 infermeres, 40 metges i 60 boxes. També va canviar la filosofia de la Unitat de Cures Intensives, allunyant-la dels soterranis i acostant-la als familiars dels pacients.
Rius es va llicenciar en medicina a la Universitat de Barcelona. Després, va viure un temps a Puerto Rico, d’on era la seva dona, però va fer bona part de la seva formació en grans hospitals dels Estats Units, com el Jackson Memorial, on va ser cap de sala, i el Georgetown Medical Center a Washington.
Tenia la nacionalitat dels EUA i just abans de tornar a Catalunya (1967) havia rebut una trucada del Pentàgon recordant-li que estava allistat per anar al Vietnam. Se’n va escapolir per una llei que permetia els ciutadans que havien fet el servei militar en un altre país quedar exempts d’entrar a l’exèrcit, però aquell ensurt no li va treure mai ningú. Una de les seves raons per tornar a Catalunya va ser l’educació de les seves filles.
Als anys noranta va ser president de la Fundació Catalana de Cardiologia per a la Prevenció de la Malaltia Coronària (ACARD) i al mateix temps va formar part d’algunes de les entitats internacionals més prestigioses del ram, com la societat europea de cardiologia, l’acadèmia de ciència mèdica de Nova York o l’associació americana de ciències.
Rius portava la medicina als seus gens. El seu pare, el seu principal referent, havia estat metge rural a Moià. La seva filla, Teresa Rius, també ha continuat el camí de la medicina i la cardiologia. Els que el van conèixer el van considerar sempre un home exigent, autocrític, addicte al treball i tot un referent. Amb tot, la seva gran prioritat sempre va ser la seva família.