Noms il·lustres que ens van deixar durant el 2024

Director de cinema. Després de dirigir més d’una vintena d’obres teatrals, va rodar la seva primera pel·lícula, Ocaña, retrat intermitent (1977). A partir d’aquest moment, amb 32 llargmetratges, 30 produïts amb la seva companyia Els Films de la Rambla, es va convertir en el director que més pel·lícules ha rodat en català. A més, va aconseguir dur les seves obres als millors festivals de cinema internacional. L’any 2015, va ser reconegut amb el Gaudí d’Honor. Va morir als 78 anys.

Filòsof. Va publicar una gran quantitat d’assajos i llibres divulgatius i va participar molts anys a Catalunya Ràdio i en programes televisius. Era membre del PEN Català i de l’IEC i va ser president del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del PEN Club Internacional. Va exercir durant molts anys com a catedràtic de filosofia de la Universitat de Girona. Del 2014 al 2019, va ser eurodiputat d’Esquerra Republicana a Brussel·les. Va morir als 77 anys.

Polític. Doctorat en filosofia i teologia, va militar a Unió Democràtica de Catalunya fins que, el 2015, va quedar fracturada arran del procés d’independència. Posteriorment, com a independentista, va participar en la fundació de Demòcrates, en què va militar fins al darrer dia. L’any 2013, va presidir el Pacte Nacional pel Dret a Decidir. En l’àmbit institucional, del 1980 al 1984, va ser conseller de Treball, del 1984 al 1985, ho va ser de Cultura i, del 1999 al 2003, va esdevenir 11è president del Parlament de Catalunya. Va morir als 81 anys.

Empresària i esposa del president Pujol. Durant els 23 anys del mandat del seu marit, va assumir càrrecs simbòlics en fundacions i entitats de caràcter benèfic, i amb el seu caràcter fort es va reivindicar com tota una primera dama. Va fundar l’empresa de jardineria Hidroplant, juntament amb l’esposa de Carles Sumarroca, amic personal de Jordi Pujol. L’any 2017, va ser imputada en l’anomenat cas Pujol, juntament amb el seu marit i alguns dels seus fills. Va morir als 89 anys.

Escriptora. Va fundar l’editorial La Gaya Ciencia i, després d’una llarga trajectòria escrivint i publicant obres d’autors poc coneguts, se la va vendre per començar a treballar com a traductora i editora temporal per a diferents organitzacions del sistema de les Nacions Unides. El 1996, va ser una de les promotores del Foro Babel, un grup de pressió a favor de l’ús del castellà a Catalunya i, arran del referèndum de l’1-O, va donar suport a l’aplicació de l’article 155. Va morir als 90 anys.

Cuiner. Va passar per El Bulli per formar-se en l’elit gastronòmica. Posteriorment, va engegar el restaurant Drolma, amb el qual va aconseguir una estrella Michelin, però va decidir no contribuir més a aquest “joc mediàtic” i, a partir del 2013, va obrir el restaurant Fermí Puig, especialitzat en cuina tradicional catalana. Com a aficionat al Barça, va omplir una de les sales privades del restaurant amb tot de simbologia culer. També era un ferm defensor de les llibertats de Catalunya. Va morir als 65 anys.

Model. A final de la dècada del 1960, va formar part de la gauche divine, un moviment d’intel·lectuals i artistes d’esquerra de Barcelona, i va obtenir una gran popularitat quan va ser designada Lady Europa l’any 1969. Els anuncis li van permetre obrir-se pas en el món del cinema i, a partir del 1970, va començar a aparèixer en diversos films. El 1985, va crear a Barcelona l’agència i escola de models que porta el seu nom. Va morir als 87 anys.

Persona més longeva del món. Nascuda a San Francisco, el 1915 va emigrar amb la família a Catalunya i es van instal·lar a Barcelona, on va començar a aprendre a tocar el piano al Liceu. Posteriorment, es van desplaçar a Banyoles, després, a Girona i, acabada la Guerra Civil, es van exiliar a la Catalunya del Nord. Als 92 anys, va passar a viure en una residència d’Olot. El 17 de gener del 2023, va ser declarada la persona viva més longeva del moment i, el 20 de juliol del 2024, en assolir els 117 anys i 138 dies, es va convertir en la vuitena persona més longeva de la història documentada. Va morir amb 117 anys i 168 dies.

Professora. Va treballar fent classes de política econòmica a la Universitat de Barcelona. Va investigar sobre gènere, economia, salut pública, immigració i ciutadania i va publicar treballs sobre les conseqüències del neoliberalisme, el principi de subsidiarietat, i la dona i la democràcia. Com a activista, va participar en un munt de lluites, però sobretot en relació a la sanitat, sent cofundadora i presidenta de Dempeus per la Salut Pública. Va ser diputada pel partit Catalunya Sí que es Pot durant la legislatura que va acabar amb la declaració de la independència. Va quedar per a la història la seva imatge retirant les banderes espanyoles del Parlament. Va morir als 76 anys.

Periodista. Va començar la carrera professional fent el seguiment esportiu de les comarques tarragonines per a la cadena SER. Posteriorment, va passar a col·laborar en la premsa escrita i, finalment, va entrar a treballar a Televisió de Catalunya, on va exercir de cap a la delegació de Tarragona, dedicant-se tant a la informació general com al seguiment del món casteller, de què va convertir-se en tot un referent periodístic. El 2017, va començar a presentar el programa Quarts de nou, el magazín de les diades castelleres. Va morir als 62 anys.