societat
Adeu a Àngela Mollera, gran referent de l’activisme social a Salt
Va ser una de les impulsores de l’escola d’adults i secretària de la comissió Salt-Quilalí
La coneguda activista i mestra de Salt Àngela Mollera i Casellas, una de les impulsores de l’escola d’adults del municipi, va morir ahir als 67 anys. Tot i que va treballar sovint des de l’ombra, el llegat que ha deixat a la vila ha arribat fins avui dia, sobretot en l’àmbit social, on va mostrar la seva faceta més combativa.
A banda de ser una de les dones que més força va fer als anys setanta per fer realitat l’escola d’adults va tenir un paper molt rellevant en la Comissió d’Agermanament Salt-Quilalí, en què hi van participar activament personatges ben coneguts del municipi, com l’enyorat Sebas Parra.
Durant una vintena d’anys va formar part de la comissió i en va ser secretària. Va viatjar sovint al municipi de Nicaragua per coordinar alguns dels projectes de la comissió, com la casa materna que es va aixecar per atendre a les dones que havien de tenir fills en les zones més despoblades.
A l’escola d’adults va ser mestre fins als anys vuitanta. També va col·laborar en les colònies parroquials i va ser una de les impulsores del primer camp de treball que es va fer a les comarques gironines, el 1982, a Crespià, on va fer ella mateixa de cuinera, una de les seves grans aficions. Va ser, al mateix temps, una de les membres més actives de l’associació de veïns.
“Era una persona generosa i treballadora i que tenia cura de tot”, recorda Pietat Pérez, una de les seves amigues i companyes en moltes de les lluites socials viscudes a Salt des dels anys setanta. “Eren temps molt diferents. Vam arribar a fer una vaga de fam de tres dies en la lluita per l’escola d’adults”, recorda Pérez.
Va ser mestre a Tossa de Mar i Vilobí d’Onyar, on va ser directora del 1993 al 1996, abans de treballar a l’escola Mas Masó i posteriorment a la Farga, també a Salt, fins a la seva jubilació, un centre on va continuar mostrant el seu lligam irrompible amb el municipi.
També va liderar al costat de Fina Ramió la comissió d’Ensenyament del Fòrum per a lla Integració i Convivència, va ser membre del consell de redacció de La Farga i amiga del projecte Valentes i Acompanyades.
Va tenir un pas fugaç per la política. El 1980 va ser suplent en les llistes al Parlament de Catalunya de Nacionalistes d’Esquerra i, com a independent, va ser regidora del PSC del 2003 al 2007 quan governava la ciutat Jaume Torramadé (CiU).
En aquests últims anys, un cop jubilada, va ser una assídua col·laboradora de Cáritas. La cerimònia de comiat tindrà lloc demà a les 12 del migdia al tanatori de l’oratori de Salt.