Mor Pilar Pellicer, l’estimada mestra de l’Escala que va ser pregonera el 2023

La mes­tre i acti­vista Pilar Pelli­cer i Parals, una de les per­so­nes més esti­ma­des de l’Escala, va morir ahir als 89 anys per culpa d’un ictus, segons ha con­fir­mat la família. El 2023 va fer el pregó de la Festa Major en reco­nei­xe­ment a la seva tra­jectòria i el 2010 l’Ajun­ta­ment va donar el seu nom al con­curs lite­rari creat per fomen­tar l’estudi i la recerca.

Va ser una per­sona també vin­cu­lada a El Punt Avui gràcies a les seves apor­ta­ci­ons a la secció El lec­tor escriu. El 2023, de fet, va reu­nir en un lli­bre auto­e­di­tat les 141 car­tes envi­a­des a aquest diari, entre el 1999 i el 2022, en el lli­bre Una lec­tora que escriu. El 2010 ja havia publi­cat una obra auto­bi­ogràfica Temps de pri­ma­vera. Memòries d’una mes­tra, que li va pre­sen­tar el catedràtic Salamó Marquès i l’alcalde Esta­nis Puig.

Va ser una mes­tre que va dei­xar pet­jada sobre­tot a l’escola pública de l’Escala, on s’hi va estar durant 22 anys, els set dar­rers com a direc­tora. Va ser una dona com­pro­mesa amb el país, la llen­gua i la cul­tura. Es va jubi­lar als sei­xanta anys, però no va parar mai d’escriure i col·labo­rar en mit­jans com L’Esca­lenc i l’Hora Nova. Havia aca­bat Magis­teri el 1956 i després va exer­cir en esco­les a Tiana, Mon­tiró, Pala­fru­gell, Rupià i Vila­da­mat.

La Pilar, que havia estat bate­jada com a Pri­ma­vera, era la filla de Jaume Pelli­cer i Lle­o­nart, esca­lenc, i de Maria Parals Serra, nas­cuda a Sobres­tany, a Tor­re­lla de Montgrí, els dos nas­cuts el 1914. Durant la Guerra Civil el pare va ser un mili­tant repu­blicà per con­vicció. Va llui­tar en el temut front d’Aragó i amb l’avenç dels fei­xis­tes va mar­xar a l’exili, al camp de con­cen­tració d’Agde, on va fer de bar­ber. El 1944 el van tras­lla­dar al camp de con­cen­tració de Dac­hau però no hi va arri­bar perquè va morir d’asfíxia. La mare, una vídua jove, va haver de tre­ba­llar en un bar, fent dinars en cases par­ti­cu­lars i fins i tot de lle­va­dora.

Tot i les difi­cul­tats d’aquell temps, La Pilar va insis­tir en estu­diar, tot i que va haver de fer els dos pri­mers cur­sos per lliure abans d’estu­diar a Girona. A l’escola molts alum­nes la recor­den sem­pre amb la seva bata blanca, els seus dibui­xos a la pis­sarra i una cal·ligra­fia d’artista.