Per a la Rosa, de la botiga El Tarlà

Dir adeu a la Rosa Llompart de la botiga El Tarlà del carrer de l’Argenteria, ara ja tancada, no és fàcil. Portava a la sang això de ser botiguera des de ben petita. Va començar a la botiga de queviures dels pares. Va conèixer en Jordi Araus i es van casar, i com a bona dona emprenedora va obrir la botiga El Tarlà, on es venien tot tipus de joguines.

En Jordi portava la botiga Plásticos Araus, seguint les passes del seu pare. Allà em van comprar el primer nino de goma, el Paqui, fet de la casa de les aletes de nedar Nemrod. En Jordi la va millorar i va ser el primer a vendre els indis i cavalls de goma en miniatura. La botiga va tancar perquè no van renovar el contracte i va passar als Quera, que han estat i són grans amics d’en Jordi, que va obrir un establiment al carrer Migdia amb el nom Araus, i la Rosa es va quedar El Tarlà.

Malauradament la Rosa va quedar tocada per aquesta malaltia que fa que de mica en mica no sàpigues el dia en què estàs. En Jordi l’ha cuidat sempre a casa, desvivint-se per ella fins al punt d’arribar a perdre la salut. Finalment la van ingressar, allò que no agrada mai a ningú, però ell no hi va faltar cap dia, matí i tarda, i tampoc els fills i els nets. La Lídia és la que fa anys que porta la botiga Araus del carrer Migdia.

Ahir li van dir adeu amb una cerimònia entranyable. Molta gent va estar al costat d’en Jordi, els fills i els nets en aquest moment tan especial i molta altra gent els va acompanyar a dir adeu a la Rosa. Sense ella es tanca una part de la història de Girona, el primer gimnàs Araus, la discoteca Piscis i el record de les travessies amb l’estimat metge Pipe Sánchez Babot. Al cel sia.

Darrere d’en Jordi sempre hi va ser la Rosa d’El Tarlà, que ahir vam acomiadar. Descansa en pau, Rosa.

(*)