El dia d’avui es compleixen deu anys de la mort d’Àngels Poch, una de les grans actrius del teatre i la televisió catalans. Nascuda a Terrassa el 23 de maig del 1948, Poch va construir una trajectòria sòlida i molt versàtil que la va convertir en tot un referent de l’escena catalana, tant en el teatre com a la petita pantalla i en la indústria cinematogràfica.

Des que va debutar, el 1979, Poch va participar en més de 30 obres de teatre, treballant sota la direcció de noms tan prestigiosos d’aquest món com Calixto Bieito, Joan Lluís Bozzo, Lluís Homar, Pau Monterde, Feliu Formosa i Oriol Broggi. El seu talent i professionalitat la van portar a formar part del projecte T6 del Teatre Nacional de Catalunya, un ambiciós espai de creació i experimentació amb nous dramaturgs. Un dels moments més destacats de la seva carrera va ser la seva interpretació a La corona d’espines, de Josep Maria de Sagarra, en un muntatge dirigit per Ariel García Valdés que li va valer el premi Butaca i el Premi de la Crítica a la millor interpretació. Altres obres rellevants de la seva trajectòria són Dissabte, diumenge i dilluns, Primera plana, Joan Maragall, la llei d’amor, Lleons i Primera història d’Esther. La seva última aparició als escenaris va ser el 2013 amb No parlis amb estranys (fragments de memòria), dirigida per Helena Tornero.

Tot i la seva intensa activitat teatral, el gran públic recorda Àngels Poch per la seva presència en nombroses sèries de televisió. Especialment popular va ser el seu paper a Estació d’enllaç, en què interpretava la dona de Josep Maria Pou, propietària del bar d’una estació de tren. També va destacar a Porca misèria, La memòria dels cargols, Temps de silenci i Gran Nord, entre altres produccions.

A més, va participar en pel·lícules com ara Plats voladors, Insensibles i Fènix 11·23.Àngels Poch va ser una actriu de raça, compromesa amb l’art i també amb la societat catalana. Sergi Belbel, que la va dirigir en diverses ocasions, la recordava com “una actriu molt professional, una totterreny esplèndida”. Belbel destacava que “sempre que tenies una mare o una tieta en el repartiment, si aconseguies l’Àngels, tenies l’excel·lència assegurada”. Josep Maria Pou, per la seva banda, lamentava la seva defunció, fa ja deu anys, i es referia a Poch com “una més de les grans actrius catalanes que ens han deixat”. El seu talent va ser reconegut amb nombrosos guardons, com el premi Margarida Xirgu l’any 1998, i el premi Butaca i el Premi de la Crítica el 1995. L’any 2020, Òmnium Cultural de Terrassa va crear el Premi Literari de Teatre Àngels Poch per honorar així la seva memòria i fomentar la creació teatral.

Deu anys després de la seva mort, Àngels Poch continua present en la memòria de la seva ciutat, Terrassa, i en la del teatre i la televisió catalans. La seva dedicació i passió per la interpretació han deixat una empremta inesborrable en l’escena cultural del país.

El seu compromís amb la interpretació anava més enllà dels escenaris. Va ser una artista que entenia el teatre com una eina de transformació social, participant en projectes que aspiraven a portar la cultura a tots els racons de la societat. La seva implicació en iniciatives teatrals innovadores la va convertir en un referent per a les noves generacions d’actors i actrius.

A més de la seva tasca artística, Poch era coneguda pel seu esperit generós i la seva proximitat amb el públic i companys de professió. Molts recorden la seva capacitat per fer sentir còmodes els actors més joves i per compartir els seus coneixements amb humilitat. La seva absència encara ressona als teatres catalans, però el seu llegat continua inspirant el món de la interpretació catalana.