Necrològiques

societat

Mor Andrés Ortega, icona de l’oci nocturn a Sabadell

Conegut per la seva professionalitat, va ser un mite de l’època d’esplendor de les discoteques

Andrés Ortega, cone­gut per molts sim­ple­ment com l’Andreu, ha mort aquest diu­menge 23 de març als 72 anys. La seva defunció ha estat pro­vo­cada per un ictus, agreu­jat per la llarga lluita con­tra el Parkin­son, malal­tia que patia des de feia dues dècades.

Nas­cut a Larva (Jaén), va arri­bar a Saba­dell en la seva joven­tut, on va tre­ba­llar en diver­sos ofi­cis fins a tro­bar el seu camí en el sec­tor de l’oci noc­turn. Als anys setanta, va ini­ciar la seva tra­jectòria en aquest món a la sala Mirage, sota la tutela del seu com­pa­tri­ota Gabriel Cas­tro, un dels empre­sa­ris més relle­vants del sec­tor a Cata­lu­nya. L’any 1978, Cas­tro va inau­gu­rar la dis­co­teca Con­cor al cen­tre de Saba­dell, un espai d’avant­guarda amb una gran capa­ci­tat i diver­ses pis­tes de ball. L’Andreu va assu­mir el repte de ser-ne el por­ter, con­ver­tint-se en una figura indis­pen­sa­ble de la sala, cone­gut per la seva elegància en esmòquing i lla­cet i la seva cor­di­a­li­tat amb la cli­en­tela. Aquest carisma va cap­tar l’atenció de Vicenç Puig i Joan Durán, pro­mo­tors d’un altre pro­jecte pio­ner: la dis­co­teca Chic Sant Cugat.

El 1986, Andrés va ser reclu­tat per for­mar part d’aquest nou espai d’oci, que des­ta­cava pel seu dis­seny inno­va­dor i per la seva pis­cina inte­rior. Ini­ci­al­ment encar­re­gat del con­trol d’accés, va anar gua­nyant res­pon­sa­bi­li­tats fins a con­ver­tir-se en cap de recur­sos humans, ocu­pant-se de la gestió i reso­lent qual­se­vol even­tu­a­li­tat.

Durant els anys de màxima esplen­dor de Chic Sant Cugat, per on van pas­sar artis­tes com Xavier Cugat, Bertín Osborne o Hom­bres G, Ortega es va con­so­li­dar com una figura impres­cin­di­ble del sec­tor. Fins i tot el pres­tigiós club Up&Down de Bar­ce­lona va inten­tar fit­xar-lo, però ell va pre­fe­rir roman­dre fidel al seu pro­jecte fins al tan­ca­ment defi­ni­tiu de la sala el 2004. La seva vida va pren­dre un gir quan li van diagnos­ti­car el Parkin­son, però això no el va atu­rar. El 2006 va for­mar part de l’equip d’acci­o­nis­tes que va impul­sar Les Car­pes del Cim, a Santa Perpètua, encara que l’aven­tura va ser efímera. El 2013 va apos­tar per una nova ini­ci­a­tiva: Xava, Xive, Xuve, una sessió domi­ni­cal a la Zona Hermètica de Saba­dell, avançant-se al con­cepte de “tar­deo” que tant d’èxit tin­dria poste­ri­or­ment.

El progrés de la seva malal­tia el va obli­gar a reti­rar-se defi­ni­ti­va­ment, però mai va per­dre el som­riure ni les ganes de com­par­tir moments amb amics i fami­li­ars. Els dar­rers anys, mal­grat el dete­ri­o­ra­ment físic, va man­te­nir el caliu de les veri­ta­bles amis­tats i l’amor incon­di­ci­o­nal de les seves filles, Andrea i Jes­sica.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia