Mor Andrés Ortega, icona de l’oci nocturn a Sabadell

Andrés Ortega, conegut per molts simplement com l’Andreu, ha mort aquest diumenge 23 de març als 72 anys. La seva defunció ha estat provocada per un ictus, agreujat per la llarga lluita contra el Parkinson, malaltia que patia des de feia dues dècades.

Nascut a Larva (Jaén), va arribar a Sabadell en la seva joventut, on va treballar en diversos oficis fins a trobar el seu camí en el sector de l’oci nocturn. Als anys setanta, va iniciar la seva trajectòria en aquest món a la sala Mirage, sota la tutela del seu compatriota Gabriel Castro, un dels empresaris més rellevants del sector a Catalunya. L’any 1978, Castro va inaugurar la discoteca Concor al centre de Sabadell, un espai d’avantguarda amb una gran capacitat i diverses pistes de ball. L’Andreu va assumir el repte de ser-ne el porter, convertint-se en una figura indispensable de la sala, conegut per la seva elegància en esmòquing i llacet i la seva cordialitat amb la clientela. Aquest carisma va captar l’atenció de Vicenç Puig i Joan Durán, promotors d’un altre projecte pioner: la discoteca Chic Sant Cugat.

El 1986, Andrés va ser reclutat per formar part d’aquest nou espai d’oci, que destacava pel seu disseny innovador i per la seva piscina interior. Inicialment encarregat del control d’accés, va anar guanyant responsabilitats fins a convertir-se en cap de recursos humans, ocupant-se de la gestió i resolent qualsevol eventualitat.

Durant els anys de màxima esplendor de Chic Sant Cugat, per on van passar artistes com Xavier Cugat, Bertín Osborne o Hombres G, Ortega es va consolidar com una figura imprescindible del sector. Fins i tot el prestigiós club Up&Down de Barcelona va intentar fitxar-lo, però ell va preferir romandre fidel al seu projecte fins al tancament definitiu de la sala el 2004. La seva vida va prendre un gir quan li van diagnosticar el Parkinson, però això no el va aturar. El 2006 va formar part de l’equip d’accionistes que va impulsar Les Carpes del Cim, a Santa Perpètua, encara que l’aventura va ser efímera. El 2013 va apostar per una nova iniciativa: Xava, Xive, Xuve, una sessió dominical a la Zona Hermètica de Sabadell, avançant-se al concepte de “tardeo” que tant d’èxit tindria posteriorment.

El progrés de la seva malaltia el va obligar a retirar-se definitivament, però mai va perdre el somriure ni les ganes de compartir moments amb amics i familiars. Els darrers anys, malgrat el deteriorament físic, va mantenir el caliu de les veritables amistats i l’amor incondicional de les seves filles, Andrea i Jessica.