Jesse Owens, un heroi de l’atletisme

El 31 de març del 1980, el món de l’esport es va aco­mi­a­dar d’una de les seves grans lle­gen­des: Jesse Owens. Qua­ranta-cinc anys després de la seva mort, la seva figura con­ti­nua sent un símbol de lluita, superació i resistència con­tra la dis­cri­mi­nació racial. L’atleta nord-ame­ricà va dei­xar una empremta ines­bor­ra­ble en la història dels Jocs Olímpics i en la soci­e­tat del segle XX.

Nas­cut el 12 de setem­bre del 1913 a Oak­vi­lle, Ala­bama, Jesse Owens va créixer en un ambi­ent de pobresa i segre­gació racial. La seva família, dedi­cada a l’agri­cul­tura, es va tras­lla­dar a Cle­ve­land, Ohio, quan ell tenia nou anys. Va ser allà on va començar a demos­trar el seu talent espor­tiu, sota la tutela de l’entre­na­dor Char­les Riley. Durant la seva etapa a l’ins­ti­tut East Tech­ni­cal High School, Owens va començar a des­ta­car en l’àmbit naci­o­nal i va acon­se­guir mar­ques impres­si­o­nants, com un salt de llar­gada de 7,56 metres i una velo­ci­tat de 10,4 segons en els 100 metres lli­sos. Després d’accep­tar una oferta de la Uni­ver­si­tat Esta­tal d’Ohio, Owens va con­ti­nuar millo­rant el seu ren­di­ment espor­tiu. Va gua­nyar vuit cam­pi­o­nats de l’NCAA i va asso­lir una fita extra­or­dinària el 25 de maig del 1935, quan, en només 45 minuts, va batre qua­tre rècords mun­di­als en dife­rents dis­ci­pli­nes atlètiques. Aquest èxit el va con­so­li­dar com una estre­lla de l’esport.

La seva con­sa­gració mun­dial va arri­bar en els Jocs Olímpics de Berlín del 1936. En un con­text mar­cat per la pro­pa­ganda nazi i la idea de la supe­ri­o­ri­tat de la raça ària, Owens va des­a­fiar les expec­ta­ti­ves racis­tes i es va impo­sar amb auto­ri­tat en qua­tre pro­ves: 100 metres lli­sos, 200 metres lli­sos, salt de llar­gada i el relleu 4x100 metres. L’èxit d’Owens va ser un cop dur per a la ide­o­lo­gia nazi. Encara avui es dis­cu­teix si Hit­ler va refu­sar donar-li la mà, però la veri­tat és que Owens va ser acla­mat per 110.000 espec­ta­dors a l’Estadi Olímpic de Berlín i es va gua­nyar el res­pecte del seu rival ale­many Luz Long, que el va aju­dar en la com­pe­tició de salt de llar­gada. La seva amis­tat amb Long, mal­grat les diferències impo­sa­des pel règim, és un dels grans símbols d’aquells Jocs.

Tot i la seva gesta històrica, Owens va haver d’afron­tar la dura rea­li­tat del racisme als Estats Units. En tor­nar, no va ser rebut pel pre­si­dent Frank­lin D. Roo­se­velt ni va rebre cap reco­nei­xe­ment ofi­cial imme­diat. Va haver de tre­ba­llar en fei­nes precàries per sobre­viure i durant molts anys es va dedi­car a fer xer­ra­des i pro­mo­ci­o­nar esde­ve­ni­ments espor­tius per man­te­nir-se econòmica­ment. El seu esforç no va ser només atlètic, sinó també social. Owens va inten­tar pro­moure la igual­tat de drets i va ser una veu influ­ent en la lluita pels drets civils als Estats Units. Mal­grat les difi­cul­tats, mai no va per­dre el seu espe­rit de superació i va con­ti­nuar sent una ins­pi­ració per a les gene­ra­ci­ons futu­res.

A mesura que els anys van pas­sar, el reco­nei­xe­ment a la figura d’Owens va créixer. El 1976, el pre­si­dent Gerald Ford li va con­ce­dir la Meda­lla Pre­si­den­cial de la Lli­ber­tat i, a títol pòstum, el 1990, va rebre la Meda­lla d’Or del Congrés. A més, nom­bro­sos pre­mis i dis­tin­ci­ons s’han dedi­cat a la seva memòria, i la seva història s’ha expli­cat en lli­bres, docu­men­tals i pel·lícules. El 1984, la ciu­tat de Berlín va bate­jar un car­rer amb el seu nom, i esco­les i ins­ti­tu­ci­ons de tot el món han seguit aquest exem­ple per hon­rar el seu lle­gat.