Ens ha deixat en Francesc Massaguer de Planell, un dels darrers forestals nascut a la dècada dels quaranta, que, com tots els hereus de finques agrícoles d’aquella època, en acabar batxillerat va anar a estudiar agronomia, en el seu cas a l’ESAB (Escola Superior d’Agricultura de Barcelona). Un cop acabats els estudis, va començar a portar la finca agrícola juntament amb el seu pare. Es va casar amb Finita Masferrer, també propietària forestal i enginyera tècnica agrícola, qui va ser el seu pal de paller fins a la seva mort prematura. Actualment l’activitat de la propietat està assegurada amb el seu fill Francesc.

A la dècada dels seixanta, com altres propietaris de les comarques gironines, va establir les primeres plantacions de fruiters de la Selva. A finals dels setanta, dins del Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles de Girona es va formar un grup de treball, del qual en Francesc formava part, per millorar la producció de fruita i la rendibilitat de les finques. D’aquest grup en va sorgir la creació de l’Estació d’Avisos Fitopatològics de les Comarques Gironines i la posterior Fundació de la Finca Experimental Agrícola Mas Badia, actualment inclosa dins d’IRTA.

Com a persona que estimava els boscos, cada any participava en viatges per estudiar els diferents tipus de maneigs de les masses forestals. No va fallar mai a cap acte del Col·legi, sempre que no coincidís amb un partit del Barça a casa, ja que no podia faltar al seu seient del Camp Nou amb la Finita. Hi ha coses que van al davant de tot.

No faltava tampoc cada 15 dies a l’esmorzar de forquilla dels divendres al Restaurant Can Selvatà de Cornellà del Terri, on ens trobàvem vells companys enginyers agrícoles i propietaris forestals i parlàvem dels camps i de la vida. Curiosament el seu enterrament va coincidir en un divendres, que d’altra manera ens hauríem trobat a esmorzar amb ell.

Descansa en Pau, amic.