Hem perdut el papa Francesc o Francesco. Se’m fa difícil escriure aquestes línies. Un col·lectiu de Girona va tenir una audiència amb ell el 2018. Conec un noi que hi anava, en Xavi. Em vaig posar en contacte amb el mossèn que ho portava i vaig dir si podia dedicar-li el llibre de La Girona que jo estimo, juntament amb un article publicat al Diari de Girona en què li donava la seva benvinguda i l’adeu a Benet XVI. La resposta va arribar tard però amb unes disculpes.

El 22 de gener del 2019 vaig rebre una carta des de Madrid de la secretària de l’Estat signada pel Vaticà en què se’m donava les gràcies pel llibre i la publicació. El més bonic de tot és que em va donar la benedicció apostòlica i que la podia fer extensiva a familiars i amics i així ho he anat fent a gent que ha anat passant moments difícils. La carta estava signada pel monsenyor Paolo Borgies.

També em va adjuntar tres recordatoris. Davant hi ha la imatge d’aquesta mare i, al darrere, Franciscus i el Jubileu de la Misericòrdia Any Sant 2015-2016.

Voldria que el nou papa fos un com ell. Ha donat un gran exemple. Ha viscut per als pobres i els desvalguts.

A reveure, papa Francesc. Ens retrobarem.