Mor l’arquitecte Joan Bosch i Agustí, promotor de Les Voltes

El reconegut arquitecte i activista cultural Joan Bosch i Agustí (Girona, 1936) va morir dissabte als 88 anys, segons han confirmat fonts familiars. Va ser una figura clau i un dels impulsors de la històrica llibreria Les Voltes a Girona al costat dels seus amics Antoni Domènech, Joan Boladeras i Joan Maria Gelada. Tot va començar amb una petita parada de llibres el 1959 a la Rambla.

També va ser un gran activista social. Així, als anys vuitanta va promoure amb altres pares la Fundació Autisme Mas Casadevall, establerta a Serinyà. Format en l’escoltisme, va fluctuar políticament entre diferents idees, però no va formar part de cap partit. Amb tot, no va defallir mai en la seva lluita per la cultura i la llengua catalanes.

Fill d’Ignasi Bosch i Reitg i net d’Ignasi Bosch i Batallé, tots dos arquitectes de gran prestigia Girona, va formar part amb catorze anys del primer reagrupament escolta diocesà de Girona. El 1955, seguint la tradició familiar, va anar a Barcelona a estudiar arquitectura. Va acabar els estudis a l’Escola Tècnica Superior el 1962. Per l’escoltisme gironí, molt vinculat al nacionalisme cristià, va ser un personatge clau. Quan s’acostava a la ciutat portava les últimes notícies no oficials, polítiques i religioses, de la resistència catalanista a la capital.

A Barcelona havia entrat en en contacte amb el moviment conegut com a Crist-Catalunya, on va coincidir amb persones com Raimon Galí i el mateix Jordi Pujol. També vhavia fet amistat amb altres referents del catalanisme, com ara Marta Mata, Mossèn Ballarín i Josep Espar Ticó.

Va participar en els Fets del Palau i en l’impuls de la discogràfica Edigsa i la llibreria Ona. També va conèixer puntals de l’esquerra cultural d’aquells anys arran de la seva relació amb Oriol Bohigas i Miquel Milà. Van coincidir plegats a la junta de govern del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

El dia de Sant Jordi del 1959, va organitzar amb altres companys la primera parada de llibres de la Rambla de Girona, on es podien comprar volums en català. Aquella parada va ser el germen de Les Voltes, un projecte pensat per vendre només llibres en la nostra llengua. La idea va sorgir arran de la seva estada a Barcelona, on va conèixer tots els àmbits clandestins del catalanisme, com ara els promotors d’Edigsa i la llibreria Ona.

Bosch va comptar amb tres emprenedors i activistes per fer realitat aquell somni: Antoni Domènech Roca (Girona, 1934), Joan Boladeras Roca (Girona, 1943) i Joan Maria Gelada Casellas (Girona 1942-2004). El primer era pedagog i mestre; el segon, un reconegut grafista, i el tercer, un aparellador que acabaria essent tinent d’alcalde a la ciutat. Formaven part del grup d’activistes del catalanisme a Girona que s’havien proposat fer país tot i els obstacles que hi posava el règim. Necessitaven, amb tot, una inversió rellevant per no quedar-se a mig camí.

Els tres companys van buscar socis entre per tirar endavant el projecte. Va aparèixer Feliu Matamala i també Francesc Ferrer Gironès, dos puntals del catalanisme a la ciutat. També van comptar amb el suport de la llibreria Ona de Barcelona.

Van ser 44 els socis inicials. Van anar a veure un local a Casa Carles on hi havia les màquines Olivetti de la família Mascort, que van marxar amb un traspàs de 60.000 pessetes, però van necessitar en aquell moment el permís del bisbe Cartañà després d’assegurar-li que no vendrien llibres contra la fe o contra l’Església.

Bosch va fer la remodelació i allà ja es van gastar molts diners i els en faltaven per comprar gènere. També venien discos de la històrica discogràfica Edigsa, ja que Josep Espar Ticó va ser un dels 44 impulsors del projecte, ceràmica Aiguadé i vidre del Poble Espanyol. No se’n sortien i, quatre o cinc anys després, tot i picar a la porta de Joan B. Cendrós, propietari de l’editorial Proa i de Floïd, van deixar el negoci en mans de Matamala.

En l’àmbit professional, algunes de les obres arquitectòniques més reconegudes de Bosch són Les casetes blanques (Montbau), La Casa Dolera-Lajo a Girona, l’edifici d’habitatges Marboré a Segur de Calafell, la reforma del Centre Cívic de Sant Narcís –construït el 1952 pel seu pare–, l’Escola Pública Provençals de Barcelona i la rehabilitació del teatre Zorrilla de Badalona.

Per voluntat pròpia, la cerimònia de comiat serà de caràcter privat amb un acte senzill el dia de Sant Joan.