Tots els que estem aquí, i molts que no han pogut venir, et volem dir l’últim adeu, Salvador Gispert, o, entre nosaltres, Vadó, de can Iglesias, perquè et trobarem a faltar, has estat un bosquerol, un carboner, un pagès, un mestre i una gran persona, un bon home.

Sempre has tingut els peus a terra. Al bosc, o sobre una pila de carbó, o a l’hort. Et vas haver d’espavilar de molt jove, i vas aprendre a sobreviure en el bosc amb els carboners, i et van ensenyar totes les feines de tallar arbres, podar-los, arrencar-los, plantar-los... Vas ser un bon jornaler, molt apreciat i valorat.

Vas participar en molts concursos tallant troncs, i els guanyaves quasi tots. Si no tots. Vas deixar molt alt el llistó en nom de Sant Hilari. La prova són les més de 300 copes que tens a casa.

A Sant Hilari has deixat la teva empremta a molt racons, places i carrers.

Els hilariencs no t’oblidarem i et mereixes un racó on quedi constància que has format part activament d’aquest poble, que en el futur i els que no t’han conegut sàpiguen de tu.

I molt important, moltes gràcies per haver estat tan generós compartint els teus coneixements.

Mai has tingut un no per a ningú, que si una consulta de l’hort, o d’eines per utilitzar, o una escola que vol saber com era la vida al bosc, o com es fa una cabanya de carboner, molt diferent de la de roders, tant era que fos un grup escolar o un grup d’adults, a la residència, a la sala Noble, al museu. Vas reproduir la cabanya, la pila de carbó. Has explicat les teves experiències a escriptors sensibilitzats amb la natura, com en Martí Boada, qui sempre t’ha tractat de “mestre”, o a en Julià Guillamon, o a en Xavier Clos, i a tants altres, i també a estudiants per fer algun treball de recerca. Es notava amb el teu entusiasme que t’agradava transmetre els teus coneixements, els teus records. I els que t’escoltàvem gaudíem de les teves paraules i de la teva saviesa popular. Deies, jo no hi entenc, però.... I tenies molta raó.

Hem estat uns privilegiats els que hem compartit amb tu petits moments, petites xerrades.

Et trobarem molt a faltar, Vadó. Ara et podràs reunir amb l’Àngels, amb els teus germans i tota la família i amics. No et preocupis per la Yolanda; ella t’ha cuidat quan ho has necessitat, fins a l’últim moment, i ara, entre tots, la cuidarem a ella.

Descansa en pau, Vadó; descansa en pau, “mestre”.