Pere Lladó i Besalú, ‘en Pere petit'

Pere, no sé si et pots imaginar com em costa dedicar-te aquestes ratlles, primerament pels orígens de la nostra amistat amb tu. El teu pare, en Pere Lladó i Pastells, és el cambrer que forma part de la història de la Granja Mora
i encara a hores d'ara és recordat per la nostra clientela. La seva rapidesa, amb els salons plens de gent,
i la seva amabilitat varen fer d'ell
un referent. Després vas arribar tu a la Granja Mora, alt, ben plantat, amb una mica de melena i sobretot un gran somriure als llavis. Et vàrem batejar com en Pere petit, ja que et deies igual que el teu pare. Vas estar amb nosaltres fins que ja no vas poder resistir sortir els caps de setmana. El primer diumenge en arribar vares entrar a la cuina, on la nostra mare estava preparant entrepans i tu, sense cap mala fe, et vas asseure en una cadira. Ella et preguntava coses. De sobte, va entrar el teu pare d'una revolada i et va veure assegut. Aquestes van ser les seves paraules: “Ostres, noi, què fas aquí assegut? Penses que aquesta és la manera d'anar a treballar? No sé si et varen fer més mal a mi que a tu aquelles paraules. Han passat quaranta anys i encara les recordo. Amb ell ho hem comentat moltes vegades. Ara un s'adona que era l'instint d'un pare treballador que volia el millor per al seu fill, igual que els nostres, ensenyar que la vida no és fàcil i, fruit d'aquests ensenyaments, ha quedat palès en la teva vida que ets un gran treballador, un gran fill i germà, un excel·lent marit i pare dels dos fills que tens i un gran amic dels teus amics. Pere, dijous al matí va ser la teva mare, la Conxita, que, presa
del dolor més gran que poden patir uns pares, ens va trucar per dir-nos que havies dit adéu a la vida, que
jo resumiria en unes paraules: has deixat de patir.

Abans d'escriure't aquestes ratlles hem buscat els àlbums familiars per recordar moments que havíem passat plegats amb els teus pares
a Girona, a Pals, moments tots inoblidables. La teva mare em deia: “Carme, està igual que quan era jove, no ha canviat gens.” Com deia ella, t'aferraves a les gotes de vida que et quedaven amb totes les teves forces i sobretot has portat el teu
dolor amb un gran silenci i dignitat fins al darrer moment.

Divendres, a l'església de Santa Maria dels Turers de Banyoles, es va celebrar el teu comiat. Tinc la seguretat que els banyolins, a més dels gironins, no et fallaran per estar al teu costat i al de la teva família en aquests moments tan importants.

Descansi en pau.