Necrològiques

Maria Pilar Baquedano Rodríguez

Gran persona i amiga de la Granja Mora

Ahir en obrir el diari una commoció que no oblidaré s'apoderà de la meva persona en trobar-hi el seu traspàs, Maria Pilar. No m'ho podia creure. Just uns dies abans de Nadal ens trobàvem a consultes de l'Hospital Josep Trueta. Vostè acompanyada pel seu marit, en Pere, ja que anava amb cadira per dificultats de desplaçament. S'aproparen, m'agafà les mans i em digué: “No em coneixes?”I tant, és la Pilar que treballava als laboratoris Ontañón d'anàlisis clíniques del carrer de Lorenzana. Estàvem parlant de més de quaranta anys, però el que vostè volia dir-me era que el seu casament, del qual encara recordava les tovalles, i el bateig dels seus cinc fills els havia celebrat a casa. El record d'aquests fets amb tanta estimació ens va sumir a les dues en una vall de llàgrimes.

Maria Pilar, vàrem quedar que li faria arribar uns petits records de la Granja Mora, entre els quals hi havia unes tovalles petites: encara recordava com eren i el color. Em va donar el telèfon i el mateix dia li vaig trucar per dir-li que havia trobat la ressenya del menú del casament i la d'un dels batejos. Va dir-me que volia fer una còpia d'una foto del casament feta a l'escala de casa. Quedàrem per trucar-nos. Maria Pilar, vostè no va fallar, va trucar-me, volia venir a portar-me-la en persona la seva filla. Ja l'hi havia fet. Vaig dir-li que em faltava fer una cosa de les que li havia promès, que li trucaria. Dissabte passat la persona que havia de dur-me el retolador especial se'n va oblidar i jo, pel fet de no haver-me trobat bé al llarg de la setmana, no he insistit. Ho sento, Maria Pilar, no hi he arribat a temps.

En el moment en què estic escrivint aquestes ratlles de ben segur que vostè estarà a punt d'arribar a la seva parròquia, Sant Josep, on, a part de la seva estimada família, hi trobarà un munt d'amics, companys de feina i gironins que han tingut la sort d'haver-la trobat en el seu camí i volen estar al costat de la seva família per dir adéu a una gran persona i una gran professional en la seva feina, feta amb estimació i carinyo.

Maria Pilar, sobre el que li vaig prometre, he fet l'impossible per fer-li arribar abans del comiat. Si quan arriba a aquest lloc tan privilegiat, on no tinc cap dubte que té un espai reservat, em fa un senyal celestial d'aquests que sentim els creients i em sentiré en pau pel meu retard. Gràcies per aquesta amistat de tants anys. Descansi en pau.

(*) M. Carme Ribas i Mora és filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a