Apunts

Ramon Prat i Esteba

Excursionista fins al moll de l'ós, era membre del grup GASALP de Bescanó, llicenciat en història per la Universitat de Girona i un gran estudiós de l'arqueologia i la prehistòria de la nostra terra

Hola, Ramon! Estem de mala hora perquè ens has deixat. Tots hem coincidit a dir que anar sol a muntanya és una bestiesa. Però a tu t'agradava, és una opció personal (jo alguna vegada també ho he fet i t'entenia). No havies de demostrar res a ningú. Estaves enamorat de la muntanya! A tots els qui ens agrada la muntanya tenim sempre aquell rum-rum, aquella sensació que els arbres t'acaronen i et sents protegit, abraçat pel bosc. Però, com quan agafes una rosa, que de vegades surts espinat, aquesta vegada ha sigut la muntanya, potser per un cop de vent, que s'ha espolsat injustament i de la manera més cruel i inoportuna ens ha deixat orfes i amb el cor pansit.

Quan podem, ja ho fem de sortir en colla a caminar, menys sovint del que voldríem, perquè les obligacions socials ens limiten, però quan en una sortida hi som tots sempre hi ha aquella satisfacció de plenitud, de complicitat i d'unitat, la unitat que volem representar amb la corda nuada que t'hem deixat al damunt del teu cos. Una corda que, com un fil de plata invisible, ens lligarà per sempre amb tu.

Continuarem anant-hi, a la muntanya, ara encara més, per trobar-hi aquella addicció que a tu et movia i et tenia el cor robat. I quan traurem el nas a la carena, tant si fem cim com si no, mirarem enlaire i et recordarem com sempre, tan alegre, positiu i bon amic.

(*) Manel Pavon Canaleta recorda Ramon Prat i Esteba en nom del Grup Excursionista GASALP de Bescanó

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.