Carta pòstuma de Carme Maristany i Montal “Vita”

Fa molts anys vaig venir a Palamós per motius de feina del meu espòs Antoni, amb tota la família. Hi vaig ser molt ben rebuda. Els palamosins em van obrir els seus braços i les seves llars i em vaig sentir generosament acollida, estimada i integrada en aquesta meravellosa vila. Per part meva, he intentat correspondre a la generositat de tots els palamosins, i al mateix temps que els oferia la més sincera amistat he procurat mostrar el meu màxim interès en allò que creia que els podia oferir. Despertar i conrear la creació artística a través, principalment, del dibuix i la pintura als nens i també als adults, tant en el Cercle Artístic com a la Casa del Mar. També m'he dedicat en cos i ànima a un altre col·lectiu de desvalguts, els nens amb necessitats educatives especials, els discapacitats. Hem assolit que aquests últims se sentissin per la societat palamosina, i amb la vostra fina sensibilitat hem aconseguit principalment a través de la Fira Nadalenca, petites i grans fites que han contribuït a assolir més grau d'integració, satisfacció i benestar. Per aquesta finalitat us he demanat, us he pressionat amb molta vehemència.

Vull donar-vos, una vegada més, les gràcies. És un deute que tinc amb tots els que m'han ajudat d'una manera o altra. És la meva gratitud més profunda i sincera que us prego que accepteu. Quan al matí obro la finestra i entra el sol, un vol d'ocells em dóna el bon dia i amb els ocells, els bons amics. Quan des del meu balcó sento que tot comença a viure, com les barques que surten a pescar, amb la mà els dic: “adéu.” Aquest és l'“adéu” per a tots el que he estimat, mentre avanço lentament per aquest camí que no té tornada.

El meu espòs Antoni es va quedar entre nosaltres. Jo també em quedo entre vosaltres, eternament.

Ben vostra