Apunts

Jordi Busó i Olivan

Adéu Jordi, amic, manaia i gironí

La matinada d'ahir ens va deixar en Jordi Busó Olivan. Desprès d'uns dies de patiment i incerteses viscuts en la intimitat de la família i amics, en Jordi ha dit adéu a la vida a la flor de la joventut, era l'únic fill d'en Josep (en Pito) i la Mercé, casat amb la Juani, pare de la Virginia i avi de l'Arlet. Havia format part dels manaies de Girona; de jove havia treballat a la Renault amb en Santi Juando; era cosí dels germans Carmaniu; va ser el primer gironí que va fer el Ral·li de Montecarlo; era un noi amb molta empenta i ganes de fer coses (herència del pare); s'involucrava a qualsevol esdeveniment de la ciutat, el Ral·li Costa Brava i tot el que fa referència a cotxes; formava part d'aquell grup de nois i noies que en aquella època, i a falta de discoteques, freqüentaven diàriament la Granja Mora. Desprès va néixer Can Pere dels Alls, Don Carlo i més, i va conèixer l'amor de la seva vida. Desprès d'aquesta petita introducció voldria dedicar-li unes ratlles com a petit homenatge a ell i a la seva família.

Benvolgut Jordi, saps que escriure no em costa però fa estona que hi dono voltes i hi ha quelcom que em bloqueja. Sembla impossible dir-te adéu, ens coneixem dels 10 anys, fèiem l'ingrés a l'Acadèmia Coquard del Carrer Nou del Teatre, vam fer el Comerç a l'Acadèmia Mercuri, la de dalt, que dèiem nosaltres, tinc moltes anècdotes d'aquell noi de cabells arrissats i ulls blaus que de la seva boca sempre hi brollava una rialla i un acudit.

Jordi, han passat els anys, l'humor mai et va abandonar, i encara quan de gran venies alguna vegada amb la teva seriositat que imposava, em deies: “Carme em poses una llet de grua?” i tot perquè la gent quedés perplexa de la teva petició, referint-te a la deliciosa llet preparada. Sense adonar-nos-en, aquella Girona que vam conèixer fa anys negra i humida, ara ens enamora, nosaltres vàrem tancar fa deu anys, i per mi és com si haguéssim tallat el cordó umbilical amb tota aquella xarxa d'amics, ja que sempre que vosaltres ens volíeu veure ens trobàveu en aquell indret del barri vell.

Seria difícil de dir qui és que no coneix en Jordi Buso perquè eres com una icona per a molts gironins. Jordi, ens hem retrobat fa uns dies, tu no et trobaves gaire bé i, per telèfon, intercanviàvem malalties. Per mi, el Sant Jordi 2013 el tindré clavat a les meves retines per sempre. Em van dir que el que vaig enviar-te et va fer il·lusió. En tinc prou, recordaré les teves paraules: “Carme, quan he vist tot allò no saps les coses que m'han passat per la memòria.” Em vas enviar una rosa, vaig dir-te que era l'única que havia rebut. Jordi, les persones que t'estimen no t'han fallat: l'avi Pito, el teu pare que venia a portar-te alguna sorpresa però a fer-te companyia i estar al costat del seu fill estimat, la Juani, la teva nena que quan la vares conèixer era això, una nena, la d'en Jordi, ha estat pendent de tu minut a minut, la Virginia, per al seu pare, què no faria?, i l'Arlet, que et feia caure la bava.

Jordi, aquesta carta podria no tenir fi. Tu ets massa Jordi per definir-te en poques paraules. Avui a la 1 del migdia els gironins es trobaran per donar-te l'últim adéu, però sobretot, per estar al costat de les persones que han conformat la teva vida, el teu pare, que també representarà la mare, ja que ella no està bé, la Juani, la teva dona, la Virginia la teva filla, el teu cosí, en Josep Maria, que éreu com germans, la M. Carme i la resta de família.

Jordi, fins Girona s'ha vestit de flors per donar-te l'últim adéu. Descansi en pau.

*M. Carme Ribas i Mora (filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora)

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a