Maria Pilar Mora i Homs

Escric aquestes ratlles amb un sentiment especial. La persona a qui van dedicades vivia a Mataró, però els orígens són de Girona. Es deia igual que la nostra mare, eren cosines germanes. La besàvia, a cada nena que naixia li posava Pilar, i així van ser cinc les Pilars Mora que hi ha hagut. Aquest escrit va dedicat a la darrera, la més jove i l'única que es deia Maria Pilar. Ens va deixar dimecres a l'edat de 77 anys, després d'uns dies de patiment provocats pel mal que ens esta sacsejant contínuament.

La Pilar va ser d'aquelles nenes amb infància difícil i trista de postguerra. Nascuda l'any 1935, el seu pare era el més petit dels germans, cinc nois i tres noies, i el besavi era ferroviari i va estar destinat a diverses estacions (cada fill era nascut en una estació diferent). L'Emili, el pare de la Maria Pilar, va néixer a Salt. El pare, germà del nostre avi, estava destinat a Girona i li va tocar anar a la guerra. La nostra mare explicava que el pare de la Maria Pilar es va encreuar (anaven en trens diferents) amb el meu avi, que, en veure'l, li va dir que baixés, que no continués, que no aniria bé. Ell va insistir que els portaven a França, i el meu avi, de tren a tren i amb molta desesperació, no el va poder convèncer que baixés. Sí que els portaven a França, però a un camp de concentració, al Barcarès, on va morir el 25 d'abril del 1939.

La Maria Pilar va ser una de tantes nenes de pocs anyets que van créixer sense l'ombra de un pare i amb la tristesa de no saber on era. Ja de gran, amb les investigacions que es porten a terme, va poder anar allà on reposen les seves restes.

La Maria Pilar va començar a treballar abans d'hora, com tota la gent d'aquells temps; des de vendre al mercat fins a tot el que es presentava, perquè havia d'ajudar una mare viuda.

Casada amb l'Antoni Reniu, varen tenir tres fills; el segon porta el nom d'aquest pare que ella no recorda. El seu fill Antoni ahir em deia: “Saps, la mare era una persona tan senzilla i tan pencaire...” Així de clarament la definia. Jo li vaig dir que no calia que m'ho digués, portava un distintiu únic: Mora. Havia ensenyat a cosir a màquina des de casa, i amb el seu marit varen posar la màquina de fer brodats informàticament. Va estar anys venent fils de brodar, per la qual cosa era molt coneguda.

Les persones que s'hi han encreuat en el camí saben del seu bon fer i com li agradava ajudar la gent. Era una persona molt estimada, però, com deia l'Antoni, d'una gran senzillesa, una gran mare, esposa, àvia i amiga dels seus amics.

Avui, a les dotze, se celebrarà la cerimònia de comiat a l'església de Sant Josep de Mataró.

Maria Pilar, avui serà un dia especial, en què, a part de retrobar-te amb persones estimades, podràs abraçar aquest pare que tant vas trobar a faltar al llarg de la teva vida.

Descansi en pau.