Apunts

Bep Marquès i Sureda

Gironí i veí del Barri Vell de Girona

Tots estem destinats algun dia a dir adéu a la vida, el que passa és que a voltes quan succeeix t'agafa per sorpresa. És el que m'ha passat avui entrant a Mémora: m'he trobat amb el traspàs d'en Bep Marquès. Precisament, el dia 21 en Jordi S. Carrera va penjar una foto d'ell a la Rambla. Jo hi vaig escriure, el que no sabia és que estava malalt.

En Bep, tot i ser una mica més gran que jo, com que el seu pare tenia la impremta al cor del Barri Vell, al carrer de la Força, era client assidu. Amb amics clients i, és clar, amb la M. Carme. Ja de joves els vàrem preparar el bateig del seu primer fill, en Pau. El varen fer a casa seva. Els vaig anar a portar l'encàrrec i em varen donar una bossa de confits que vaig guardar molts anys, ja que per a l'època era moderna, com una paperina grapada amb paper d'embalatge d'aquell color acarbassat amb un perfil de persona fet amb negre que deia “Pau”.

La darrera vegada que vaig tenir contacte amb ell va ser al tancament, quan vàrem fer la postal amb la foto feta per en Jordi S. Carrera, i ell la va imprimir. La gent que ha treballat o viscut al Barri Vell, penso que formen part del paisatge per sempre. En Bep el recordarem com la persona de posat seriós i tranquil.

En dedicar-li aquestes ratlles no puc deixar de fer esment del seu pare, l'avi Ramon, també client de casa, sobretot als matins, quan es trobaven una bona colla. Em va fer una petició que no vaig complir: volia que li fes un escrit quan es morís, però el volia de seguida per llegir-lo i tenir-lo guardat al calaix del seu despatx. Haig de dir que per aquell temps jo tan sols havia fet alguna carta dedicada. L'avi Ramon ens va deixar de sobte un dia al peu del santuari dels Àngels. Jo no vaig complir amb el que ell em reclamava cada matí, i avui, amb el traspàs del seu fill, en Bep, l'he volgut recordar.

Bep, has deixat la teva M. Carme, els teus fills, néts, amics i el teu Barri Vell de Girona, on tant havies passejat, però començaràs una altra vida conservant els mateixos ideals pels quals sempre vas lluitar. Si veus el teu pare, l'avi Ramon, demana-li disculpes per no haver-li fet abans de marxar el que tant m'havia reclamat.

Descansi en pau.

(*) M. Carme Ribas i Mora és filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a