Necrològiques

Recordant en Josep Mir i Maria

Amic, fotògraf amateur, venedor de gel i veí del Barri Vell de Girona

Sempre he dit que les morts no em deixen indiferent. Evidentment les morts de persones joves saben molt de greu perquè són vides segades abans d'hora, però les de persones grans, potser precisament pel que ha marcat la seva vida i el seu bagatge, saben greu igualment.

Fa uns moments m'acabo d'assabentar que ens ha deixat en Josep Mir. Us dic que, tot i saber que feia anys que no estava bé, feia pocs dies que encara havia preguntat per ell i ho he sentit.

En Josep Mir era un home que tenia diverses facetes en la seva vida, la de la feina diària i, entre altres, la il·lusió per la fotografia, que el va portar a fer reportatges i a col·laborar amb el reconegut cineasta gironí Antoni Varés en moltes de les seves filmacions; una en concret va ser la de L'home del sac. Gent d'edat avançada el recordaran amb el seu tarannà tranquil i posat, cigar a la boca i màquina penjada a l'espatlla, passejant per la Girona vella. Així va arribar a immortalitzar esdeveniments gironins de tot tipus, inundacions i altres. Però el vessant que jo i el meus vàrem conèixer del senyor Mir va ser el de la fàbrica de gel ubicada al carrer de Ciutadans, als baixos de l'hotel Italians. Ell hi treballava amb el seu sogre, en Manel Hurtado. La central lletera, per poder vendre llet, va obligar els venedors a posar una nevera de gel. El problema va sorgir quan a casa es varen adonar que per refredar aquella nevera es necessitava molt de gel. Aleshores la mare va decidir de vendre quintos de gel, que ens portava ell amb carro, però a vegades en faltava i havíem d'anar al Ciutadans a buscar-ne. Recordo la fressa de les màquines, l'olor del rovell i la humitat, el tanc d'aigua on tiraven les barres de gel i sobretot l'olor de l'amoníac.

El senyor Mir era una persona molt afable i agradable. Potser és per això que ens ha deixat aquesta petjada d'amistat als que el vàrem conèixer. Malauradament fa deu anys que patia la terrible malaltia d'Alzheimer. Sols els que hem viscut aquest procés de prop podem comprendre com es pot portar el deteriorament de la persona estimada per no defallir. Ha tingut una gran família; malgrat que ell ja no els coneixia, l'han fet sentir-se estimat i acompanyat. Havia viscut al carrer de Ciutadans, al costat de l'hotel Italians i la fàbrica de gel. Segur que molts recordareu aquella tartana en què repartien el gel.

Dimarts, a les 4 de la tarda, es va celebrar el comiat a la seva parròquia i la meva, la de la Mare de Déu del Carme, on ben segur que algun client que li comprava gel encara va poder dir adéu a una persona tan servicial. Per darrera vegada passarà pel seu carrer de Ciutadans –que va retratar un munt de vegades inundat–, la casa on va viure, la seva fàbrica de gel i el Barri Vell, que tantes vegades havia immortalitzat.

Descansi en pau.

(*) M. Carme Ribas i Mora és filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.