Recordant Sebastià Martí Calvo (Tià)

Dilluns passat ens va deixar, al bonic poble de Santa Afra i desprès d'una llarga malaltia, en Sebastià Martí Calvo, conegut per en Tià. Tenia 68 anys, era fill de la Fotografia Marti del carrer de la Cort Reial, just davant de la Granja Mora.

En Tià era el gran de tres germans. El seguia en Pito que, amb ell, portaven la botiga del pare, i la Pili, la petita que ens va deixar l'any 1994, a la flor de la joventut de 32 anys. El seu padrí era el reconegut periodista Jaume Sureda Prat.

A part de la botiga, en Tià s'havia dedicat a fer reportatges de tot tipus: institucionals, particulars, casaments, inundacions i d'altres, i a mi em va fer el de quan vaig ser pendonista. En Pito era el que estava més al capdavant de la botiga. Com han canviat, els temps!, recordo la impaciència i la il·lusió dels clients per anar a recollir les fotografies, hi va haver una època que era un entrar i sortir, principalment en dates especials: Fires, Nadal, nevades, inundacions... als aparadors sempre hi havia fotos de nuvis, ja que va fer molts de casaments, la imatge dels clients sortint de la botiga obrint, impacients, els sobres de les fotografies per veure que el que havien plasmat. Ho tinc a les meves retines. Fins i tot n'hi havia que quan sortien venien a casa per veure-les amb més tranquil·litat i ara, amb la digital, res no és igual.

Havia pres part de molts esdeveniments d'aquella època, amb en Jordi Busó, que ens va deixar no fa massa, van ser dels primers gironins que van participar en el Ral·li de Montecarlo. Els acompanyava l'Enric Sitjà, un altre fan del motor. Eren una bona colla, entre els quals podíem trobar, entre d'altres, en Santi Juandò, tots ells tenien bogeria pel motor. També havia sortit amb els Heralds de la ciutat anant a cavall, la seva botiga era un anar i venir de jovent de la seva edat i la del seu germà, com sol passar a molts establiments quan els fills són joves.

Els seus pares van obrir la botiga desprès dels nostres, i el 2002 la van tancar quan ell va tenir un accident, i va quedar-se a viure a Santa Afra, en aquell entorn tranquil i estimat.

En el meu primer llibre hi surt una foto en què estem tots dos junts un dia del Ram, teníem 2 anyets i ens varen fer agafar de bracet, avui la mirava i qui havia de dir que desprès de 65 anys dedicaria un escrit de comiat a aquell nen. En Tià no va tenir una vida fàcil, era el gran, li va tocar viure problemes difícils de guarir en aquells anys, només els que els hem conegut de prop sabem que al darrere d'aquell noi de posat més aviat seriós, mig tímid, que fins i tot en veure't semblava que et defugia, sabem que s'hi amagava una gran persona, i jo amb aquestes ratlles li he volgut retre el meu senzill homenatge.

El divendres, amb un íntim i emotiu comiat en què van assistir els que se sentien amics seus, li varen dir adéu, al cementiri de Sant Gregori, on descansarà a prop de Santa Afra, que estimava tant.

Vull agrair a l'Ana Suris perquè en els moments durs de la vida d'en Tià no l'ha deixat mai sol, sempre ha estat al seu costat.

Gràcies, Ana i Graciés Tià, per tants anys d'amistat i veïnatge, tinc la seguretat que ja t'has retrobat amb les tres Pilars que tant t'estimaven.

Descansa en Pau