Frederic Viader i Martí

Ahir, en obrir el diari, va ser d'aquells dies que hi trobes el que no voldries: el traspàs d'un amic, d'un veí i d'un exjugador del Girona, en Frederic Viader, amb germans vinculats al Barri Vell de la nostra ciutat: en Quico, el noi del cinema que va obrir el Cipresaia fa anys, i en Joan Maria, arquitecte de moltes edificacions i rehabilitacions del Barri Vell.

En Frederic era amic i client de casa. Amb el seu germà, en Joan Maria, compartien edifici a Carreras Peralta. Era vidu de l'Anna M. Dorca i Pujol, que ens va deixar a la flor de la joventut, propietària de la farmàcia Dorca de Santa Eugènia. El senyor Viader, com jo li deia, era una persona de no gaires paraules i de posat mes aviat tímid, però d'una gran amabilitat i molt servicial. Fa més de trenta anys va sortir al mercat un calçat que només es trobava en farmàcies i ells ens n'havien aconseguit. Al vespre, a l'hora de plegar, mig somrient entrava a buscar quelcom que m'havien encarregat ell o l'Anna Maria, o havien arribat uns esclops i em deia, tot donant-me la bossa: “Fem canvis?”

No varen tenir fills, i jo havia notat que, quan a vegades estava a casa prenent o esperant quelcom i hi havia matrimonis amb mainada, s'hi quedava embadalit. Potser perquè també és el cas de casa, que som germans que no ens hem casat i no hi ha petits, m'hi fixava més.

Voldria també esmentar, tot i que no ho puc fer des de la vessant professional, que havia jugat amb el Girona. Encara ahir al matí m'ho recordava la Pepita, una amant del futbol de 98 anys, que em comentava que era davanter centre i que, a més, ho feia molt bé. Han passat anys, però, com he dit altres vegades, valoro molt la gent que feia esport aquells anys, sense mitjans ni retribucions, però sí amb una gran estimació per l'esport que representaven i, en aquest cas, pels colors del club de la seva ciutat, Girona.

Senyor Viader –ja veu que segueixo amb el mateix tractament de sempre–, ahir es va retrobar amb l'Anna Maria, amb qui va caminar tants anys, i li podrà explicar com està el nostre estimat Barri Vell de Girona, que ens va canviar el senyor Nadal.

Descansi en pau.