Montserrat Casals Guix, la Montserrat de la Torra

Sovint les dones, a pagès, estan en un segon pla i passen per aquesta vida sense cap tipus de reconeixement públic, com si la seva activitat familiar, social i econòmica fos de segona categoria.

La Montserrat de la Torra de Ribes de Freser va néixer fa 76 anys al peu del Taga, allà on l'aigua de la font de Capdevila surt fresca i cristal·lina. Fou l'única dels quatre germans nascuts a cal Maiol, al barri de Massana de Ribes; el pare, l'Isidre Casals, i la mare, la Pepeta Guix, tiraven endavant un mas de muntanya on convivien vaques de llet, bestiar de peu rodó, porcs i aviram.

La Montserrat, de molt jove, ja baixava cada dia a Ribes a portar la llet; primer, amb el carro i, després, amb un dos cavalls furgoneta on cabien un grapat de bidons que es refrigeraven, quan estaven plens de llet, al safareig de la font. A Ribes tothom se l'estimava i molts clients, entre cases particulars, pastisseries, hotels i restaurants, ja l'esperaven amb el seu dolç somriure cada matí, quan els duia la llet. Després, unes normatives massa exigents de sanitat, varen prohibir que la Montserrat pogués baixar la llet de la Torra i, més tard, de la Torra a les cases de Ribes.

A la Montserrat, li encantava la feina de pagès, ajudava en totes les feines de la casa, especialment les encomanades a les dones: l'aviram, els porcs, i també preparar la beguda o el dinar per als homes, girar l'herba... i aprenia molt ràpidament del seu germà Josep, un dels joves pagesos més cultivats de les valls dels Pirineus de Girona. En Josep llegia molt, assistia a les reunions d'Extensió Agrària (jo mateix vaig aprendre molt d'ell) i posava a la pràctica a la seva explotació les novetats agronòmiques que li arribaven. Es diu que en Josep fou el primer ramader que va adobar els prats de forma regular i d'amagat del seu pare, l'Isidre, que deia que allò era llançar diners.

La Montserrat es va casar amb el noi de la Torra, en Pere Carbonell, un jove alt, ros i valent que semblava més un pagès holandès que un ramader de la vall de Ribes.

Del matrimoni amb en Pere van néixer quatre fills: la Fina, en Ramon, l'Espe i en Joan, i la vida caminava tranquil·lament pel barri de Massana, però la felicitat de la Montserrat i de la família durà poc. En poc temps, la Montserrat va perdre el seu germà Josep i el seu espòs, en Pere, tots dos per malalties. Quan en Pere va morir, la Montserrat tenia 48 anys i els seus fills, 24, 23, 20 i 19 respectivament.

Com aquell que res la Montserrat, amb l'ajuda dels nois, en Ramon i en Joan, i el suport de les filles, va tirar endavant el mas, on es munyien cada dia més de cinquanta vaques de llet. Els temps no eren fàcils, però la constància i la tenacitat de la Montse i els seus fills varen fer que l'explotació tirés endavant, sobretot en aquells moments en què els teòrics que opinaven per la televisió i els diaris deien que les explotacions de la muntanya eren inviables.

A la Torra de Ribes els varen demostrar el contrari, no únicament no varen plegar, sinó que la Montserrat i els fills varen comprar l'any 2003 les 65 ha i la masada de la Torra de la qual eren masovers. El mateix any varen deixar de fer llet i varen transformar l'explotació en dues empreses dedicades a la vaca bruna de carn ecològica. Una explotació amb més de dues-centes vaques per a en Ramon i una altra de dues-centes més per a en Joan. Lògicament han hagut de llogar més finques i més ha per tirar endavant.

I avui, als 76 anys, la Montserrat, després d'una curta i intensa malaltia, ens ha deixat. Ara que podria disfrutar de la vida i continuar fent aquells suculents plats de macarrons per a tota la família...

Un gran pal de paller... que descansi en pau.