Núria Rivas, la política local perd la versió més tenaç

A vegades calen fets irreparables per reconèixer el talent de certes persones. I, si aquesta situació és dóna dins el món de la política, el fet és més rellevant.

No és el cas de la Núria Rivas. Som molts, indiferentment del partit amb què simpatitzem, els que hem valorat molt positivament la seva tasca. Els seus anys davant de la regidoria d'Educació van deixar tal empremta que, qui no ho volia veure, es desqualificava per si sol. El nou edifici, el Centre Municipal d'Educació (CME), els plans d'entorn, el projecte Palafrugell, ciutat educadora, l'oficina de matriculació, els plans de transició al treball, el nou reglament del Consell Escolar, les noves escoles, els camins segurs i un llarg reguitzell d'idees, propostes, plans... A qualsevol proposta, ella s'hi llançava de cap. Durant els quasi set anys que va estar al capdavant de la regidoria d'Educació, va donar una projecció a l'àrea que era l'enveja de moltes altres poblacions.

Negociadora impecable, no s'arronsava fos quin fos els seu interlocutor: inspectors, delegats, directors territorials, directors generals o consellers. Si en tenia l'oportunitat, se sortia amb la seva.

Quan, a principis del 2000, fruit d'un canvi profund en el mapa polític local, en Lluís Medir em va demanar que col·laborés amb l'Entesa en l'elaboració del seu programa d'educació, vaig acceptar. Més per simpatia i amistat amb el Lluís que per afinitat política. De totes maneres, l'Entesa sempre s'havia manifestat, ideològicament, com a neutra o políedre, que pel cas era el mateix. En aquell context vaig conèixer la Nuri. Era tanta la il·lusió que posava en cada tema que en poc temps semblava tota una experta. Va ser el primer programa electoral que en l'apartat d'educació tenia cap i peus. Amb un eix vertebrador, el projecte educatiu de ciutat Palafrugell, ciutat educadora, va vestir educativament tot un poble.

No ens preguntem si la trobarem a faltar, fet inqüestionable; ens preguntem si sabrem reemplaçar-la.