El doctor Josep Cornellà i l'ensenyament de les comarques gironines

Aquesta setmana una notícia trista ha sacsejat les comarques gironines i, de manera especial, molts professionals de l'ensenyament de casa nostra: el traspàs del doctor Josep Cornellà, metge, pediatre i psiquiatre especialista en l'adolescència.

Vaig tenir la sort i l'honor de conèixer-lo fa més de 20 anys. He compartit amb ell conferències, cursos, articles, xerrades, correus electrònics, converses... que recordo i recordaré amb el plaer que suposa escoltar una persona sàvia, respectuosa, profunda i, sobretot, amb una gran humanitat. Però per damunt de tot, com molts altres professionals de l'educació de les nostres comarques, he tingut la possibilitat de compartir amb ell el procés d'acompanyar desenes d'adolescents en el procés de fer-se grans, coordinant el seu consell mèdic amb el meu treball pedagògic. Són uns adolescents que, juntament amb els seus pares i mares, el tenien com a referent i alguns dels quals, durant aquesta setmana, m'han expressat el seu dolor per la seva pèrdua.

Ha mort un home savi i un home bo. Una persona que era capaç d'escoltar i d'ensenyar-nos el valor de l'escolta activa i de suggerir pautes per fer reaccionar els nois i noies i d'ensenyar-los que s'havien de valorar, que havien de creure en ells i que havien de lluitar per avançar.

En la meva etapa com a director dels Serveis Territorials d'Ensenyament a Girona m'ha ajudat amb algunes col·laboracions de les quals vull deixar testimoni: la conferència inaugural del curs 2011-2012, amb el títol Vetllant per l'èxit escolar dels nostres infants i adolescents, i darrerament, amb dues recerques vinculades a la millora de l'ensenyament que estàvem a punt d'endegar al curs vinent, a través de l'Escola Universitària de la Salut i l'Esport de Salt (Euses), i que ara haurem de dur a terme sense la seva direcció però que estic convençut que durem a terme i que serà un petit homenatge pòstum a la seva persona.

Des d'aquestes ratlles vull expressar el dol personal i també –segur–, el d'una part molt important de la comunitat educativa gironina.

La mort és irreversible, imprevisible i no dóna treva. Ens arrabassa les persones sense altre remei que ens hi conformem, però no pot, de cap manera, manllevar-nos el record i l'essència que algunes deixen. El camí marcat per en Josep, les seves pautes de treball, la seva manera d'entendre els nois i noies i, sobretot, la seva humanitat, ara ja formen part d'un llegat per a molts ensenyants de les nostres comarques.

Gràcies, Josep. Et devem un gran reconeixement.